Compromís denúncia la manca de manteniment del conjunt arqueològic i demana la cessió de la seua titularitat
El grup municipal Compromís a l’Ajuntament de Sagunt ha fet arribar les seues demandes respecte de l’estat del Castell de Sagunt i el seu conjunt arqueològic al ministeri. Mitjançant una qüestió del senador Carles Mulet, el grup ha reclamat a l’administració central, única competent en la matèria, que faça efectiva la seua capacitat d’intervindre i adeque el conjunt com pertoca als monuments de la seua importància històrica.
“Esta és la segona ocasió en què el senador de Compromís, Carles Mulet, s’interessa pel conjunt del Castell de Sagunt i en els dos casos la contestació per part del ministeri és bastant decebedora. En primer lloc, hi ha un tema que està pendent des de fa molts anys i Compromís ja ha presentat algunes iniciatives. Entre altres, una proposta a les Corts Valencianes, que és el tema de la titularitat. Sembla increïble que en 2021 el Castell, com el Teatre, continuen sent de titularitat estatal en un país que presumeix d’estar molt descentralitzat. Que el patrimoni, que queda tan a prop dels propis ciutadans, encara estiga en mans del ministeri, no sembla la millor manera de gestionar-lo”, assenyala el portaveu de Compromís, Quico Fernández.
Prova és que, “a pesar que el Castell va ser el primer Monument Nacional que es va declarar a Espanya, junt amb el Teatre, està en un estat d’abandonament que les escasses inversions que s’han acomés en els últims anys no han solucionat. De fet, el resultat d’estes intervencions és paradoxal perquè per una banda s’ha aconseguit rehabilitar espais que estaven literalment caent-se, que estaven en ruïna, però per una altra banda, s’ha procedit a clausurar algunes de les parts dels Castell. En estos moments, tota la Plaça de la Conillera està tancada a l’accés dels ciutadans i els calabossos, que era una de les visites més curioses del Castell, també estan tancats, senzillament, perquè no s’han portat a terme les obres d’accessibilitat”, afegeix el portaveu del grup municipal.
En este sentit, el senador de Compromís assenyalava que “el Castell de Sagunt es troba en l’actualitat en una situació de precarietat i abandó que amenacen la seua conservació i pervivència. La inversió en manteniment, que es realitza des de l’any 2000, no és suficient per a frenar el procés de deterioració que avança en un grau molt superior: invasió d’espècies vegetals i arbratge en les restes arqueològiques, acció de l’erosió sobre els materials, etc. Les xicotetes millores introduïdes (restitució de muralles, accessos, etc.) no són comparables, ni poden frenar el procés de deterioració.
Tot i que, tal com assegura Quico Fernández, “s’han portat a terme altres obres que tenen un resultat més que dubtós i només cal veure què ha passat amb la Porta d’Almenara. Qualsevol visitant es sorprendrà de l’estat lamentable en què han quedat les obres especialment pel que respecta al paviment. I això que va estar tancat també espai durant mesos. En definitiva, la nostra preocupació és constant i la nostra decepció, també. El ministeri no ha procedit ni a la cessió de la titularitat a la Generalitat ni a acometre de manera definitiva la rehabilitació d’un conjunt que és dels més importants des del punt de vista monumental de l’estat espanyol i un dels primers que va ser reconegut. Nosaltres anem a continuar en la mateixa línia de reivindicació. Un projecte que realment aconseguisca que el Castell es rehabilite i interprete a l’altura de la seua importància”.
“L’estat en què es troba, a hores d’ara, el Castell de Sagunt, és indecent”, assenyala per la seua part Pepe Gil, regidor de Compromís, “i la resposta del Ministeri ha evidenciat una manca absoluta de preocupació i voluntat”. En este sentit, des del ministeri asseguren que “els treballs realitzats han suposat” només “una inversió de 4 milions d’euros entre l’any 2000 i 2020”, repartida en actuacions escasses i sense un posterior seguiment com ara “les obres de consolidació (2000-2006); intervencions en la muralla (2010 -2012); i l’any 2016 es van dur a terme actuacions en la zona d’accés i en la zona oest de la Plaça de Sant Ferran”. Una informació que reforça la preocupació de Compromís per Sagunt davant “l’evidència que a Madrid no es té consideració de la importància real d’este conjunt arqueològic”, tal com assenyala Pepe Gil.
Greus problemes d’accessibilitat i seguretat
Afegia, en la seua qüestió, molt encertadament, el senador de Compromís que “existeix a més un vertader problema d’accessibilitat i seguretat, que compromet no sols la responsabilitat del titular (Ministeri de Cultura) en cas d’accident, sinó també la conservació de les pròpies restes. Els visitants s’exposen riscos de caigudes importants que no estan, ni senyalitzats, ni degudament tractats, per a la seua minimització”.
I la prova, de nou, és el propi estat del monument. Els parxes es van superposant a peces d’un incalculable valor històric i cultural. Actuacions que van solucionant problemes, momentàniament, fins que és necessària una actuació posterior per solucionar les mancances de la prèvia. Un munt d’ineficiència que va fent efecte, lamentablement, en la situació dels nostres monuments. I és que la manca d’un manteniment fa necessàries este tipus d’actuacions sobtades perquè, tal com assegura el regidor de Compromís per Sagunt, Pepe Gil, “si s’establira un condicionament planificat, el conjunt no patiria els danys que, després, i amb obres urgents, s’han de reparar contínuament”.
Desídia, passotisme i ignorància
Tanmateix, i per acabar de demostrar la seua total despreocupació sobre el tema, asseguren des del ministeri que “l’Ajuntament de Sagunt va participar en la Convocatòria d’ Ajudes de l’1,5% Cultural que el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (MITMA) va publicar el 2018, sol·licitant ajuda per a la rehabilitació del Conjunt defensiu del Grau Vell”. Ignorant que el nostre ajuntament no pot intervindre als béns que són de titularitat estatal i, el que és quasi més greu, que el Grau Vell, tot i ser una peça clau del patrimoni de la ciutat, no forma part del conjunt arqueològic del Castell de Sagunt. Queda un poc més a l’est, “a tocar de la mar”.
Els Voluntaris pel Patrimoni han volgut sumar-se a esta denúncia, ja que, tal com assenyala el seu president, Ismael Rodrigo, “és totalment innegable que l’obligació de l’estat, com a propietari i responsable d’un monument nacional com el Castell de Sagunt, ha sigut avara i quasi fregant en la desídia en el deure de la seua conservació. Sagunt no es mereix aquest tracte però entra dins del tractament que els valencians, des de fa segles, patim des del govern central. Només el traspàs de la titularitat a la Generalitat Valenciana i Ajuntament de Sagunt podrien establir les bases per a recuperar el que se’ns ha negat segle rere segle.”
I, precisament este punt és el que assenyalava Carles Mulet a la seua qüestió al Senat: “Sent evident la desídia de l’Administració Central que deixa morir de pena este valuosíssim conjunt, no seria la seua cessió a la Generalitat la solució més adient?” La resposta sembla, cada vegada, més clara. Tot i que el ministeri la ignore sistemàticament.
Compromís per Sagunt