Les dones constitueixen la meitat de la població mundial. Realitzem les dues terceres parts del treball que es fa al món. Guanyem el 10% dels salaris totals i només disposem d’un 1% de la propietat mundial.
Estes dades evidencien que avui, 8 de març del 2013, Dia Internacional de les Dones Treballadores, el sistema patriarcal continua reforçant les seues cadenes i enforteix la seva opressió fent còmplices els homes i el conjunt de la societat d’aquesta injustícia.
El sistema patriarcal i capitalista ens imposa rols, ens ensenya a acceptar i obeir segons els interessos masclistes, que no qüestionen ni l’explotació ni la dominació que patim, sinó que les propicien, afavorint tot tipus de violència contra les dones. Esta violència i esta dominació es fan visibles cada dia en els actes més quotidians, i en la valoració que fa la societat del rol femení com a dones, mares, amants, companyes i treballadores. El desmantellament de l’Estat del Benestar esdevé un complex procés anomenat “crisi de cures” que suposa l’augment del retorn obligat a la llar de les dones. Les retallades en tots els serveis públics bàsics (educació, sanitat, serveis socials, cultura…), la supressió de la Llei de Dependència, les insuficients lleis sobre violència de gènere (que reforcen el paper de dona-víctima i no proposen solucions reals) i moltes altres mesures que afecten les dones del País Valencià, adoptades pel govern de l’Estat espanyol i pels governs autonòmics, els aboquen sense remei al paper de l’eterna cuidadora, sustentadora i reproductora, obligada a mantenir l’estructura social de manera gratuïta allà on l’estat no se’n fa càrrec.
El temps ha demostrat que la igualtat legal no crea igualtat real, i que malgrat l’àmbit jurídic ens protegeix, fins que no hi haja un canvi ètic i moral, passant per reformular i transformar el sistema econòmic, no podrem parlar d’una societat justa i igualitària.
Però açò no és una lluita d’un sector de la població, no és una lluita de les dones com a part separada de la societat. Hem de començar una lluita conjunta per a poder parlar de verdadera igualtat ja que la desigualtat no afavoreix ningú, ni tant sols als homes. La desigualtat laboral genera la necessitat d’accions positives que beneficien les dones, genera la insatisfacció social pel no reconeixement de les potencialitats personals, genera l’enfrontament entre homes i dones.
Per aquest motiu hem de lluitar de manera conjunta per a aconseguir que els estereotips i la marginalitat per qüestions de gènere siga una cosa del passat. Hem de fer una lluita social ja que la desigualtat no beneficia ningú. Per a crear una societat més justa on es reconeguen persones i no sexes.
Ho hem d’aconseguir entre totes i tots, conjuntament, lluitant, perquè “revolució” és nom de dona.