En 2016, fins el mes de setembre han estat assassinades a l’Estat Espanyol 43 dones i 2 menors, i hi ha 9 assassinats de dones més en investigació segons dades de la Coordinadora Feminista de València i malauradament aquesta xifra haurà quedat desfasada quan debatrem aquesta moció.
El 17 de desembre de 1999, a través de la resolució 54/134, l’Assemblea General de l’ONU va declarar el 25 de novembre com el Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra les Dones. Una data que ha de servir, per a la reflexió per part de tota la societat, però també per a la renovació dels esforços per part de totes les institucions polítiques i socials, per lluitar contra aquesta xacra.
Els assassinats conformen la màxima representació de les formes de violència masclista que continuen sotmetent les dones en tots els àmbits de la seua vida, i que representen una greu i sistemàtica vulneració dels drets humans de dones i xiquetes, més de la meitat de la població. Aquestes violències tenen el seu origen i nucli en la pervivència d’un sistema social heteropatriarcal, present a totes les estructures de la societat, que no considera la igualtat un autèntic dret de les dones. L’expressa a les lleis escrites mentre que a la vida real manté rols i responsabilitats diferenciats, resta credibilitat i autoritat a les dones, cosifica el seu cos i consolida pautes culturals que transmeten i reprodueixen estereotips que posen l’accent en les responsabilitats i culpabilitats de les dones, que sobrevalora el que és considerat masculí i devalua i invisibilitza el que és considerat femení. Presenta com a normal que és la seua responsabilitat cuidar dels altres, que el seu treball és de menys qualitat, que moltes agressions es deuen al comportament d’elles i que les institucions, la societats o la seua parella tenen dret de decidir per elles. No es tracta de sexe fort i sexe dèbil, i és tot això el que fa vulnerables les dones.
És per tot això que malgrat les reiterades declaracions en contra d’aquesta violència, els assassinats que se’n deriven no disminueixen, així com tampoc les xifres de les agressions que tenen consideració de delicte penal. És necessari que les institucions públiques manifesten el seu rebuig a la violència cap a les dones i que les seues declaracions es facen realitat cada dia amb la coherència de les accions.
Segons l’Agència de Drets Fonamentals de la Unió Europea, a l’Estat Espanyol més d’una de cada cinc dones majors de 15 anys (22%) ha patit violència física o sexual per part de la seua parella i menys d’una cinquena part ho ha denunciat. La violència masclista és la primera causa de mort prematura entre les dones, el masclisme mata i ha de ser una qüestió política de primer ordre.
L’Observatori de Violència de gènere del Consell General del Poder Judicial ha fet una seriosa advertència: els ajustaments són responsables que moltes dones retiren la denúncia, ja que es troben en una situació de desprotecció que l’actuació municipal podria compensar. La implicació responsable dels ajuntaments en les polítiques d’igualtat és fonamental per evitar les situacions de risc de moltes dones. És per això que malgrat les declaracions de rebuig, hem de ser conscients que aquesta violència també és exercida des de les mateixes institucions quan abandonen el deure a garantir el dret a una vida digna de tota la ciutadania, de totes les ciutadanes.
És especialment preocupant el grau de presència de la violència contra les dones entre joves i adolescents, que mantenen perfils de submissió i cels, i ens indica que no estem anant per on cal en educació i prevenció. Cal denunciar la LOMQE (Llei Orgànica de Millora de la Qualitat de l’Ensenyament) que elimina els valors coeducadors.
És també especialment preocupant la situació internacional que obliga a migracions i desplaçaments per motius econòmics i per persecucions i conflictes bèl•lics, deixant en aquests processos les xiquetes i dones en situacions gravíssimes d’exposició a patir violències.
ACORDS:
- Aquest Ajuntament dedica un sentit i dolorós record a la memòria de totes les dones assassinades per violència de gènere, al temps que expressa el seu rebuig a totes les manifestacions d’aquesta violència, redobla el seu compromís amb les víctimes i declara la tolerància zero amb els maltractadors.
- Aquest Ajuntament s’adhereix a la mobilitzacióconvocada pel Moviment Feminista que el 5 de Novembre es realitzarà a la ciutat de Tarragona per tal de reclamar l’acció decidida i coherent dels poder públics en la lluita contra la violència cap a les dones.
- Aquest Ajuntament declara la seua voluntat de fer de la prevenció contra les violències masclistes i la desigualtat una política prioritària i transversal, que impregne totes les polítiques desenvolupades a través de les seues regidories.
- És per això que es compromet a dissenyar estratègies d’actuació i elaborar els pressupostos municipals amb perspectiva de gènere, i això pel que fa a la violència contra les dones vol dir,
- Conèixer la realitat local respecte dels maltractaments, per detectar on cal actuar i on cal previndre.
- Elaborar un pla de formació del funcionariat, la totalitat de treballadors i treballadores municipals per tal que siguen sensibles i tinguen estratègies per treballar les polítiques de gènere i contra la violència.
- Introduir entre les prioritats municipals la protecció i assistència a les dones que pateixen violència de gènere.
- Desenvolupar estratègies de prevenció i accions contra la violència de gènere des dels àmbits educatiu, cultural, festiu, laboral, d’incentivació de l’associacionisme de les dones, sanitari, d’assistència social, dins les competències municipals i tenir-ho com a criteri transversal en qualsevol activitat municipal.
- Dotar tot açò en les partides corresponents del nostre pressupost municipal.
- Així mateix, es compromet a facilitar, a través dels mitjans públics dels quals disposa, tot tipus de campanyes dirigides a la prevenció, orientació i conscienciació de les desigualtats entre dones i homes i de la violència masclista.
- En tant que entitat subvencionadora, aquest Ajuntament es compromet a no subvencionar actes en les quals l’entitat organitzadora utilitze com a reclam publicitari el cos de les dones de forma sexista.
- Dissenyar d’un pla d’acció específic per a la prevenció i eradicació de la violència de gènere en la adolescència, amb els valors de la coeducació, la cooperació i el respecte a la diversitat afectivo-sexual, i que ha de constar d’objectius, accions i calendari, amb la voluntat d’involucrar i dinamitzar amplis sectors socials i ha de ser convenientment dotat als pressupostos municipals.
- Així mateix volem fer arribar a les diverses administracions de la Generalitat i de l’Estat la nostra preocupació per l’abandonament d’actuacions públiques per protegir les víctimes de la violència de gènere i demanar que consideren la violència de gènere un tema d’Estat, d’entre els problemes més greus i urgents a resoldre. Que assignen els recursos pressupostaris adients perquè la lluita siga efectiva i que aquests no poden ser disminuïts per cap motiu, ja que amb la situació de crisi que pateix la nostra societat la vulnerabilitat de les dones augmenta i es fan més necessaris encara.
- Exigir els Governs que apliquen i desenvolupen la Llei Integral de Mesures de Protecció Contra la Violència de Gènere (BOE 1/2004) i la Llei Integral contra la violència sobre la Dona (DGV 7/2012), que siguen dotades convenientment així com avaluades, que es publiquen dades, les actuacions i les conclusions.
- Demanar al Govern de l’Estat que es desenvolupe i implemente el Conveni d’Istanbul i el compliment de les recomanacions de la CEDAW.
- Que es reformen les lleis perquè estiguin reflectides totes les formes de violència contra les dones.
- Que s’eliminen les traves a les dones migrants en situació irregular per accedir a les mesures d’atenció integral i protecció efectiva contra la violència de gènere i que es faça efectiva la possibilitat de rebre asil o refugi polític per motius de persecució per violència masclista, opció sexual i d’identitat de gènere.
- Reivindicar les competències municipals en matèria d’igualtat, prevenció i ajuda contra la violència de gènere i oposar-se a la pretensió del Govern de l’Estat de buidar d’atribucions els ajuntaments, a més d’exigir-ne el finançament necessari.