La meua companya Maria Josep Soriano ha impulsat des de la regidoria de Cooperació Internacional una sèrie d’entrevistes a col·lectius que desenvolupen una tasca social al nostre municipi. Morvedre Acull, La Tenda de Tot el Món, ADRA, Creu Roja, Manos Amigas… Són, entre d’altres, projectes molt estimats i respectats a la nostra ciutat ja que es tracten d’organitzacions que en la seua tasca diària tenen com a principal motivació l’ajuda i protecció a les persones que es troben en situacions de vulnerabilitat i risc d’exclusió social.

Què pot dur a una persona a dedicar part del seu temps i esforç a ajudar a altres persones que estan en pitjor situació? Bé, està clar que front a les opinions de molts de que l’ésser humà és egoista i només pensa en el seu benestar, existeix una realitat (vull pensar que majoritària) en la que l’ésser humà és un animal social, que col·labora, busca el suport mutu, i depén de la resta per poder desenvolupar-se i viure. Jo que soc un poc classista (però de baix a dalt) m’atrevisc a dir que aquesta realitat es viu més en situacions on la manca de recursos és més palpable. Per això tot el meu respecte a aquestes entitats.

He vist a les xarxes una d’aquestes entrevistes a una ONG i m’ha vingut al cap el treball de voluntariat que he fet fins ara. I toca fer autocrítica. Un dels objectius principals dels projectes en els que he treballat a la meua ciutat ha sigut cobrir necessitats que des de les administracions i àmbits privats no s’han pogut cobrir: concerts, mostres d’art i gastronomia, acció política, etc. Amb el pas del temps, i comparant amb les entitats que participen al projecte impulsat des de la regidoria de Cooperació Internacional, m’adone que la meua aportació ha tingut sempre un component egoista al voler realitzar activitats per a gaudi dels meus veïns i veïnes i, per què no?, per al meu mateix. Conclusió: tinc molt que aprendre d’aquestes ONG i he d’obligar-me a participar de la seua activitat o, almenys, impulsar projectes que vagen en la mateixa línia de treball, d’ajut a l’altre i la defensa dels drets humans. Convide a fer aquesta reflexió a qui haja aplegat a aquest punt del text.

L’altre dia en una conversa amb el portaveu del meu grup municipal Quico Fernández raonàvem sobre el relleu generacional als partits polítics i per què a la joventut li costa tant significar-se políticament, donar un pas endavant i prendre partit. Primer de tot seria un greu error pensar que la joventut d’ara no participa i es posiciona davant certs temes, però és innegable que les regles del joc han canviat. Lamentablement els joves d’ara viuen amb un horitzó de vida en precari: compartint vivenda amb altres persones per poder fer front a les despeses, sofrint una inestabilitat laboral que els impedeix organitzar-se i tindre projectes de futur, etc. . Els més majors em diran que sempre ha sigut així, però el context és molt diferent al de fa vint o trenta anys. A aquesta precarietat cal sumar la revolució tecnològica que ens havien promés ens ajudaria a tindre una millor vida i el que ha demostrat és just tot el contrari. Ha acabat convertint-se en una finestra més perquè el capitalisme feroç puga entrar en les nostres vides en forma de “m’agrada” en una publicació d’Instagram, bombardejant-nos amb anuncis de coses que no necessitem, i dient-nos que som únics i especials, atomitzant-nos com a societat i acabant amb la consciència col·lectiva. No hi ha dia que no pense en el maleït Freud i, per damunt de tot, en el seu nebot Edward Bernays. Recomane el documental “El segle del jo” per conéixer a aquest figura.

Els grans canvis que es produeixen a la nostra societat sempre han tingut un recorregut de baix a dalt. Del carrer al despatx. Del col·lectiu de barri a l’administració. I el temps que porte militant a Compromís m’ha demostrat que aquesta organització té aquesta manera de comprendre l’acció política al seu ADN. Per la nostra banda continuarem impulsant i donant suport a projectes i entitats que tinguen com a objectiu millorar la vida de les persones. En això estem i ahí ens trobaran.

Albert Oliver Sáez
Secretari de Dinamització de Compromís per Sagunt