Respecte per a Adolfo Suárez en l’hora de la seua mort, entre altres raons perquè, malgrat els seus trucs malabaristes i enganys, va obrir les portes d’un camí que, encara que nascut de la mentida i aliè a la veritable democràcia, sí va crear les llibertats suficients perquè haguera pogut evolucionar cap a una democràcia real, si els seus protagonistes i principals dirigents hagueren tingut vocació de demòcrates. Els principals dirigents de tots els partits polítics, perqué cal recordar que des del PCE passant per el PSOE i seguint per els nacionalistes bascos i catalans (que van rascar tot el que pugueren) tots varen donar el vist i plau a tot.

De ben segur que la mort d’Adolfo Suarez serà aprofitada pels polítics per a ressaltar la gran mentida de la “democràcia” espanyola, alguna cosa que no existeix ni va existir. No hauria de ser elevat als altars com a “sant” d’una democràcia espanyola falsa en la qual molts feixistes autoritaris i polítics ambiciosos, aliens per complet a la cultura democràtica, van enganyar al poble, embrutit i carregat d’innocència després de 40 anys de dictadura, dient-los que viurien en una democràcia, quan en realitat el que van crear va ser una dictadura de partits polítics.

La “transició” va ser una gran estafa i els fruits d’aquell sistema bastard, ideat i construït per autoritaris, són hui visibles: corrupció, ciutadans marginats, partits polítics amb poders quasi il·limitats, abús de poder, justícia sota control dels partits, impunitat de la casta política i un país-escombriaire que lidera les grans xacres internacionals (corrupció, desocupació, blanqueig de diners, etc.), desproveït de defenses morals, condemnat pels seus polítics a viure en la mentida i víctima d’un sistema que va nàixer com una estafa i que segueix estafant cada dia.

Així que la trancisió que va liderar, que no crear ni pensar, Adolfo Suárez, un polític sorgit de les entranyes del Franquisme i d’un rei que havia estat triat pel general Franco i jurat els principis del Moviment Nacional, un comunista stalinista, un ambiciós sense escrúpols i una rajada de polítics educats en el Franquisme, ens ha deixat l’Estat que tenim ara, gràcies?