L’estiu passat vaig anar de viatge a Benasc amb els amics, i férem una petita ruta de muntanya. En ella vam trobar un refugi nomenat “Cabanya del Turmo”. Resulta que era la mítica cabanya a la que Celtas Cortos feia referència en aquella carta d’amor que va escriure un 20 d’abril dels noranta a una xica xata de la que mai sabérem el nom.
A diferència de l’autor de la carta, a mi no m’entrà la melancolia, sinó eixa estranya sensació d’alegria i nostàlgia que ens assalta quant recordem la nostra adolescència. Crec que quant ens fem grans i deixem arrere els anys d’eixa fase de la vida, a poc a poc, anem idealitzant-la. Trobem a faltar ser joves de 14 o 15 anys i no haver de veure-se-les amb les circumstàncies de la vida adulta. Qui no voldria tornar a tenir eixa edat i deixar-se el monyo llarg per tornar a moure’l com si no hi hagués un demà, ni dolor de coll, cada cop que escolta a Metallica? Ara, si jo fera allò, crec que necessitaria una ració de paracetamol.
Ser xaval, no està, tampoc, absent de dificultats. Vius eixa sensació única de ser especial, de que ningú t’entén, que el món està contra tu i totes eixes coses que els psicòlegs diuen que senten els i les adolescents. Jo no recorde haver sentit res d’això. En la meva “edad del pavo” jo tenia altres preocupacions molt més urgents. Per exemple: saber que fer els caps de setmana una volta acabés, o digués haver acabat, d’estudiar i de fer les coses de l’institut. Per a la gent de la meva edat de Sagunt allò era tota una preocupació doncs no hi havia cap lloc on anar sense haver de gastar diners. Cal recordar, també, que l’adolescència és l’edat de no tenir ni un quinzet. Les tribulacions del jovent saguntí acabaren, un poc, quant s’inaugurà el Casal Jove del Port de Sagunt. Allò si que fou digne de recordar.
Jo vaig ser un assidu al Casal Jove del Port de Sagunt. De xaval, a banda de tenir acne i una barba que no acabava d’eixir, també estava molt ficat en l’escena musical alternativa del nostre municipi. Hi havia aleshores moltes bandes i totes em semblaven bones. L’apertura del Casal Jove del Port de Sagunt donà a tots aquells musics locals i als aficionats un lloc on assajar, reunir-se i gaudir del que per a nosaltres eren els millors concerts del món. Ho passàvem d’allò més bé allà. I és que no sols en feien concerts, també en ell vaig veure per primera volta una de les que, amb el temps, s’ha convertit en una de les meves pel·lícules favorites, i la vaig veure en versió original subtitulada i totalment gratis, la qual cosa, per a algú que sempre anava buscant euros, era tot un avantatge. Eixe era, però, el principal problema amb el Casal Jove del Port de Sagunt per als joves del nucli de Sagunt.
El Casal Jove del Port de Sagunt ens agafava, a molts, un poc lluny. No en teníem ni cotxe, ni moto i els pares i mares tampoc tenien el perquè tenir temps ni ganes de portar-nos allà tots els caps de setmana que ens haguera agradat. L’autobús es va convertir en el nostre aliat, però, era un rotllo passar-se, al remat, les vesprades del dissabte en un autobús. Quina sort van a tenir els joves de Sagunt a partir d’aquest divendres, doncs, a la fi, s’inaugurarà el nou Casal Jove de Sagunt després de molt de treball de lluita i d’esforç per part del grup municipal de Compromís. Gracies a aquest nou espai la joventut del nucli de Sagunt podrà gaudir d’una adolescència amb musica, amb cinema, amb tallers i amb moltes més activitats i, a diferencia de mi, i de tants com jo, sols hauran de caminar un poc, sense haver de passar-se el dissabte en un autobús. Quina sort! Aquest és el drama Millenial a tot arribem o tard o massa prompte.
Amb el temps algun d’aquest jove, tal volta, mirant el mapa, també es trobarà amb la Cabanya del Turmo i recordarà, amb estima i nostàlgia, que, gracies al Casal Jove de Sagunt i al treball d’un grup municipal valent i amb ganes de treballar, la seva adolescència fou, digna de tornar a viure’s, perquè com deia Nietzsche amb allò de l’etern retorn, sols una vida que és digna de repetir-se és una vida feliç. Una “edad del pavo” amb casal jove, sens dubte, compliria la definició per a les joventuts de Sagunt.
José Francisco Gómez Rincón
Compromís per Sagunt