“Per això, poden creure’m si els dic que nosaltres, este persones de Compromís, no ens contagiarem del “joisme”. Ni ens rendirem davant de cap color.”
La política és desagraïda i dura. Açò, no obstant, ho sap qui s’hi dedica amb la intenció de treballar i amb la plena convicció de la seua responsabilitat. Cert és que algunes actituds han anat restant credibilitat a la vocació pública i que tornar a dignificar la figura dels nostres representant polítics, potser, requereix d’un esforç extra. Però, si una cosa és segura és que no és fàcil trobar persones amb vocació, honestedat i valors suficients com per “hipotecar” la seua vida personal per dedicar-se a construir allò a què ens solem referir com “el bé comú”.
A més a més, la de gestionar no és una tasca senzilla. Requereix temps, visió de conjunt, i molta, molta, capacitat de “nostrisme”. Malauradament, el “nostrisme”, que ha estat un dels fonaments de la nostra societat al llarg de les darreres dècades, i gràcies al qual hem aconseguit assolir els estàndards d’una societat avançada, construïda des de la base del respecte pels drets de les persones i per la voluntat comuna d’avançar conjuntament, sembla transitar per un període de decadència absoluta. En definitiva: ens estem tancant sobre nosaltres mateixos, convertint la nostra societat en un ésser impermeable, fraccionat i sense esperit.
En este escenari, en què cada qual mira pel benefici propi, cal tindre unes conviccions molt fermes per decidir encetar projectes pel bé de la ciutat en el seu conjunt, tot i que després, per qüestions de raó temporal (pensen que cada legislatura dura només 4 anys i que molts d’estos projectes necessiten uns quants més per tal de poder dur-se endavant) els mèrits se’ls autoregalen altres persones de diferent signe polític.
Vet ací un dels gran problemes de la nostra ciutat, que ha vist transitar governs de molt diversa natura (alguns d’ells quasi Frankensteins polítics nascuts de pactes sorprenents), però no ha pogut despuntar en molts aspectes que li pertoquen, només per la manca de sensibilitat dels seus gestors públics. I és que sembla que ací, com que el temps és limitat, s’ha de teixir una estratègia que permeta traure el major rèdit al treball. I si el treball queda per darrere de l’estratègia, doncs, toca a obeir a la foto que és la que millor resultat dona.
I és que a Sagunt, com a ciutat amb història i patrimoni artístic, la “façana” s’ha convertit una peça clau de la vida pública. Ser aparents i mostrar tot allò que la gent espera veure; obrir la finestra de la vida privada; no projectar res de nou insistint en que la responsabilitat pertoca a un altre; concebre la ciutat com una plataforma de projecció pública… Estes i unes altres deformacions polítiques competeixen amb les que, des de sempre, hem defensat unes altres persones amb la consciència del lloc que ocupem. Les dones i els homes que formem part de Compromís ho fem amb convicció i consciència, amb visió de conjunt.
Per això, poden creure’m si els dic que nosaltres, este persones de Compromís, no ens contagiarem del “joisme”. Ni ens rendirem davant de cap color. No cedirem en la defensa d’allò que és de totes i tots. I si hem de plegar, ens n’anirem amb la consciència tranquil·la, amb cada coma i cada punt al seu lloc. Perquè, per sobre de la política, de la projecció i de la imatge, allò que nosaltres ens estimem és la nostra ciutat, les seues persones i el futur d’un poble que sap estar unit (i ho ha demostrat) en allò més essencial. I eixe futur només es pot escriure en clau “nostrista”.
Sandra Atienza Rovira
Secretària d’Organització Compromís Camp de Morvedre-Alt Palància