Recorde que quan era menut, teníem un hort petit en Albalat dels Tarongers. Hi era entre el llit del riu Palància i la carretera N-234 Sagunt-Burgos. Un hort prolífic, amb una bassa plena de granotes, tarongers, tomateres, carabassetes, llicsons… i un cirerer. A mi m’apassionava molt veure el tren en passar per la via paral·lela a la N-234. Quan escoltava el xiulit de la locomotora que s’apropava, me n’enfilava a correcuita dalt del cirerer que per a mi, hi era enorme, i des d’aquesta guaita, saludava al maquinista d’aquella locomotora que arrossegava vagons plens de mineral procedent de Serra Menera cap a la fàbrica de Port Sagunt.
Crec que aquells trens devien ser més puntuals, eficients i fiables i incús veloços… que els que circulen actualment per aquestes vies, denominada línia C-5, gestionada per RENFE-ADIF i el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (ex-Ministeri de Foment). Es tracta d’una competència exclusiva de l’administració central. Que també gestiona els de la línia C-6 de Rodalies que cobreix el trajecte València -Castelló. Un servei que és tan desastrós que han espantat als usuaris del tren cap a l’ús d’altres mitjans alternatius de transport, generalment privats.
Tenen dubtes? Els números canten per si mateix. Podeu consultar les dades en la pàgina web https://trencancelado.com/ on va calculant progressivament, el percentatge de trens suprimits, cancel·lats, amb retards inassumibles, quina és la mancança d’inversió, els usuaris perduts… a les xarxes de rodalia de la Comunitat Valenciana. Unes dades negatives molt superiors cap a nosaltres en comparació amb qualsevol de les altres xarxes de rodalia d’altres comunitats autònomes. I si com diu la cançó del Joaquín Sabina “Pongamos que hablo de Madrid”, la comparació és senzillament inassumible i emprenya a qualsevol que tinga un mínim de sentit crític.
No parle ja de l’AVE València-Barcelona, ni del Corredor Mediterrani. El darrer AVE que es té notícia en aquest trajecte, és el mot que va pronunciar un magistrat romà, farà més de 2.000 anys, en la Via Augusta, recolzat en l’Arc de Cabanes quan va dir allò d’AVE PUBLIO ESCIPIÓN, al pas de les legions romanes que marxaven cap al sud, seria l’any 214 abans del nostre Senyor.
L’infrafinançament, la infrainversió i la infraexecució dels pressupostos de l’estat assignats a xarxa ferroviària valenciana han sigut tan miserables que ens ha deixat una xarxa absolutament tercermundista. I per què?, perquè a Madrid no pintem una fava. Està demostrat. Si es vota partits centralistes, tindrem polítiques centralistes. Res no els els importa l’estat dels ferrocarrils valencians, està comprovat, però des de fa molts anys; per molts i moltes ministres que vinguen amb el seu bla, bla, bla. No queda una altra, necessitem molt més polítics com Joan Baldoví o Carles Mulet al Congrés o al Senat, per tenir més presencia, més veu i més vot que és els que els pica, al cap i a la fi.
Ara per ara, la situació de les infraestructures al País Valencià, especialment de la xarxa ferroviària i dels trens de rodalia, és de col·lapse i el llistat de greuges i de compromisos incomplits, quasi inacabable. No és només, com he dit, un problema d’infrafinançament i d’infrainversió en les infraestructures ferroviàries valencianes i més concretament en els trens de rodalia, recordem que dels 98 euros d’inversió per usuari d’AVE de mitjana, passem a 0,0015 euros d’inversió per usuari de Rodalies. A més a més, patim una manifesta incapacitat d’execució pressupostària per part del Ministeri de Foment (ara de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana). Un ministeri incapaç de gestionar les infraestructures ferroviàries del nostre territori fins avui.
Una data, el govern d’Espanya ha pressupostat 3.400 milions d’euros entre 2010 i 2020, i sols ha executat 300.000 euros. Només el 0,009% d’execució.
Cada any hi ha 7.593 trens cancel·lats, 11.384 trens amb retard, 5.743.897 minuts perduts pels viatgers des de l’1 de gener (continua sumat minut a minut) i 10.000.000 usuaris perduts en l’última dècada.
Per a recuperar els 10.000 milions de passatgers perduts durant els darrers anys, no hi ha una altra, cal donar un bon servei de qualitat, millorar els horaris, el temps de viatge, la freqüència de pas per trajecte i acabar amb retards i cancel·lacions recurrents.
Una variable significativa per assolir aquests objectius, és tindre uns i unes professionals capacitades en totes les àrees de RENFE-ADIF.
De res serveix tindre els millors trens en les millors vies si no tenim persones i equips de capacitats i competents per gestionar aquestes empreses i desenvolupar amb eficiència i eficàcia, les seues tasques en els seus llocs de treball per al transport de persones o mercaderies.
Per això en el proper ple des del GRUP COMPROMÍS, demanarem per millorar aquests serveis, dintre de les polítiques de Recursos Humans de RENFE-ADIF, treballar paràmetres com són els formatius que contribuïsquen a millorar la capacitat, les competències, la gestió de la qualitat de serveis i la planificació de les necessitats de personal que necessita la xarxa ferroviària al nostre País Valencià, És un vessant i variables clau per tindre uns trens de rodalia de qualitat.
José Manuel Tarazona Jurado
Regidor d’Educació, SAIC i Transparència de l’Ajuntament de Sagunt