La iniciativa no ofereix garanties de recolzament a l’economia productiva i del coneixement i hipoteca el futur del desenvolupament de la ciutat.

ANÀLISI ZONA FRANCA PATERNA.

Una volta analitzada la informació referent a Paterna que es lliurà en l’anterior comissió d’urbanisme es poden extarure les següents conclusions.

  • El dossier de Paterna només analitza una proposta de requalificació urbanística vestida i maquillada d’impuls del comerç internacional.
    • Estudi econòmic només referit a l’operació urbanística, sense analitzar en cap moment la fase d’explotació.
    • Com pot ser que s’instal.len 250 empreses, si només es projecta l’execució de 100 instal·lacions. Les xifres d’ocupació associades a l’ubicació d’empreses són totalment fictícies (Idem Parc Sagunt).
    • Els preus de venda de solars, per a calcular els beneficis del projecte, no reflecteixen la situació actual del mercat immobiliari, amb la qual cosa és dubtosa la viabilitat inclús del propi projecte urbanístic. Comprovar preus Oficina (1.850 €/m2); Naus magatzem (1.250 €/m2); logística (1.550 €/m2)
    • Cap aportació de regulació-legislació sobre les tributacions en zones franques, ni els beneficis directes i indirectes de l’explotació, llevat dels corresponents al projecte urbanístic. Les taxes derivades dels quals són l’unic ingrés per a l’ajuntament.
    • El projecte urbanístic de la zona franca inclou el desenvolupament de sòl residencial. Per a què, si els treballadors van a ser de Paterna?
    • El manteniment de la Zona Franca, una volta en funcionament es calcula a 1 euro/m2, sense cap justificació.
  • No existeix cap conveni, ni cap interés demostrat de cap empresa. L’únic que s’aporta és una declaració d’intencions entre ajuntaments (Paterna i Wuxi). Sembla més un projecte xinés per abaratir costos exportació.
  • La contractació del personal “espanyol” i el respecte a la legislació laboral vigent, es redueix a la firma d’un conveni a posteriori.
  • “La empresa, mediante un convenio suscrito con el ayuntamiento de Paterna, se compromete a contratar en un 80% de su plantilla a ciudadanos españoles residentes en el municipio y a cumplir con la legislación española” Amb la qual cosa si el compliment de la legislació espanyola es redueix a un compromís, sense un posterior control, pot obrir la veda de pràctiques laborals indesitjables.
  • La Zona Franca pot competir deslleialment amb les empreses que no es troben dintre d’ella, ja que es permet la ubicació de tot tipus d’empreses de serveis i productives dintre de la mateixa. Igualment i respecte de l’activitat productiva, pot afectar molt negativament Polígons com SEPES, INGRUINSA. “Deslocalitzar al costat de casa és molt perillós per a les empreses de casa, sobretot en aquelles empreses referides a muntage i ensamblatge”.
  • L’objectiu de la Zona Franca és la instal·lació d’empreses xineses, i aprofitar els convenis que Espanya ha signat amb diversos països de Sud-Amèrica per evitar tarifes arancel·laries. D’aquesta forma, l’operador de la Zona Franca actua com a intermediari amb avantatges aduaners, escapant de la tributació a Espanya i LLatinoamèrica, i posant facilitats a l’exportador xinés el qual té l’obligació de tributar en Xina, però eludeix la de tributar en la resta d’ubicacions.

INFORMES NECESSARIS

  • Infome jurídic que analitze la tributació de les zones franques i la reversió en el territori.
  • Estudi econòmic ampli i veraç sobre les implicacions del desenvolupament d’una zona franca.
  • Estudi sobre implicacions i control ambiental de la implantació d’empreses en una zona franca, etc.

ALTERNATIVES

  • Sagunt no necessita reclassificar més sol, ja que té sòl industrial suficient per implantar empreses en el mateix. Per tant qualsevol operació urbanística associada és mera especulació, ja que les empreses tenen sòl disponible que tributa en el municipi.
  • No és una proposta que benefície l’economia productiva i sobretot la del coneixement.
  • PARC SAGUNT pot convertir-se en un pol d’investigació-desenvolupament i aplicació en matèria d’energies renovables, amb la col·laboració de la universitat, la Generalitat i les empreses.
  • Es poden buscar formes de competir per instal·lar empreses al nostre sòl. Però es funciona al revés, s’encareix el sòl disponible i es transforma més sòl per a renunciar a part del nostre territori i facilitar l’economia especulativa i la producció d’altres països que no respecten la democràcia, ni els drets dels treballadors.

Aquestes són algunes de le reflexions que plantegem després d’analitzar el dossier de Paterna. En el cas de Sagunt el més destacable és que no hi ha cap estudi, a part de l’adaptació urbanística que seria necessària en cas d’aprovar el projecte. D’altra banda, tal i com ja denunciàrem en l’anterior nota, no hi ha explicacions en un tema tan important; de fet en la comissió no estava Muniesa i els tres regidors del PP no coneixien el tema. Una autèntica demostració d’irresponsabilitat. Una decisió com aquesta necessita molta informació, un debat amb els agents socials, etc, etc Sembla que Castelló va veure que Paterna demanava una zona franca i ha cregut trobar una oportunitat per difuminar el fracàs de Parc Sagunt. El que haurien de fer es presentar un projecte seriós de desenvolupament industrial que contemple un parc empresarial amb la participació de la Universitat i la Generalitat en la línia de la nova economia. I evidentement acabar les infrastructures i baixar els preus perquè arriben empreses.

Quico Fernández: ” A Lorenzo Agustí li ha fallat Ikea incomprensiblement i ha tret el tema de la zona franca per ocupar uns antics terrenys, però almenys ha treballat. Alfredo Castelló, ni ha buscat Ikea ni s’ha preocupat per acabar els accessos i impulsar Parc Sagunt. Simplement s’ha intentat pujar al tren de Paterna per a llavar la imatge d’inutilitat de la seua gestió, i a més ho ha fet sense treballar i sense donar explicacions. Esperem que el Ministeri siga més rigorós. De fet sembla que propostes de zona franca no n’hi ha molts a Espanya, potser perquè com alguns experts asseguren, des de l’entrada en la UE sembla que no tenen massa sentit, al marge dels interessos especulatius.”