L’aparició de Podemos va generar en l’esquerra espanyola moments convulsos. La seua aparició en un moment molt puntual i amb un discurs molt característic va fer que Podem arribara a tindre cinc inesperats diputats en les eleccions de l’any 2014 al Parlament Europeu i que en les eleccions estatals de l’any 2016 es plantejara el sorpasso al PSOE.
Si repassem la seua història Podem en els seus inicis va tindre encerts i un moment també molt afavoridor. Al meu parer l’èxit inicial de Podemos es va deure principalment a dos factors. El primer va ser la presència en mitjans de comunicació i la gran capacitat de comunicar bé i, en segon lloc, va saber aprofitar el moment de profunda crisi del bipartidisme, entroncant en tot això un discurs simple i populista que canviava el tradicional eix polític esquerra-dretes per la lluita de ”els de baix contra els de dalt” que va calar profundament en aquells perjudicats per la globalització i la crisi econòmica del 2008.
Però no van tardar a aparéixer les baralles internes, a partir del congrés de Vistalegre II, i les successives purgues, que junt amb la pèrdua de suport mediàtic, els atacs a Podemos, la millora de l’economia i les contradiccions com el xalet… van començar a fer mossa en la formació, que arribaria a entrar al primer govern de coalició de l’Espanya postfranquista, en hores baixes i que en les últimes eleccions han perdut quasi tots els representants a ajuntament i comunitats autònomes, com la valenciana on només ha quedat el PSPV-PSOE i Compromís com únics partits de l’esquerra.
En aquest moment és quan apareix Sumar, amb Yolanda Díaz al capdavant, com l’única persona propera a Podemos que havia destacat al govern de coalició i que no havia rebut critiques per cap espectre polític. L’objectiu de Sumar sempre ha estat ser un moviment o partit polític, dels anomenats com ‘’nova esquerra’’, que aglutinara tots els votants que no volen votar al PSOE, però que són vots necessaris per a tindre un govern progressista. Amb aquest objectiu i després del gir de governs en les eleccions del 28M, es va haver de fer realitat.
Des de Compromís sempre hem tingut clar que un projecte com Sumar era necessari. Vam ser des de Compromís els que iniciarem aquest projecte amb l’acte fet al Teatre Olímpia de València anomenat ‘’Otras Políticas’’.
Si em pregunteu per què Compromís va amb Sumar la meua resposta és la següent, en primer lloc, per la unitat de l’esquerra, i encara que Compromís és un projecte valencianista, sempre hem defensat tindre el màxim pes a Madrid per treballar per les valencianes i valencians, perquè sabem que som els únics que ho fem i aixina s’ha demostrat. Ara Sumar pot ser la plataforma per a aconseguir-lo, i a aquells que diuen que així perdem veu pròpia els diria que no, que segurament tenim diferències amb Sumar, òbviament, nosaltres com ja he dit som un partit netament valencianista, però l’important és el pactat i nosaltres hem pactat sempre, de fet Compromís són una coalició de tres partits: els valencianistes (Més) els ecosocialistes (Iniciativa) i els Verds (Verds Equo). Aquesta vegada en Compromís hem pactat amb Sumar una agenda valenciana en la qual figura la reforma de l’injust sistema de finançament autonòmic amb la consegüent devolució del deute històric que ha causat, la distribució d’inversions d’acord amb el pes poblacional dels territoris, l’impuls al corredor ferroviari mediterrani o la millora de la xarxa de trens de Rodalia entre altres coses, i jo crec que no són coses absurdes per a res, la cosa absurda seria que per no sumar, el PP i Vox tingueren els números per a pactar i retallar en sanitat i educació, eliminar drets socials aconseguits, avortament, drets LGTBI, reducció d’impostos als rics, deixar de fer polítiques mediambientals…
En Compromís sempre hem apostat per la política útil i jo sempre m’he fet ressò d’una frase de Churchill: El problema de la nostra època consisteix en el fet que els homes no volen ser útils sinó importants. Per això pactem i acordem la política útil perquè la cosa rellevant no és ser important o estar amb persones importants, sinó estar amb les persones que importen. No obstant això, cal acabar dient que Compromís ja estava quan Sumar va arribar i Sumar se n’anirà, però Compromís continuarà estant.
Àlex López Lázaro
Secretari d’Organització de Compromís Sagunt