Al 1954 la distribuïdora japonesa Toho estrenava als cinemes del país nipó una pel·lícula de ciència ficció dirigida pel magnífic director Ishiro Honda. La cinta en qüestió passaria a formar part de la historia del cinema: “Japó sota el terror del monstre”. A occident, però, la coneixem per ser la primera aparició a la pantalla gran d’un dels personatges més famosos de la cultura popular japonesa: Godzilla.
Més enllà de l’espectacular monstre o la magistral direcció d’Honda, la trama de la pel·lícula resulta interessant pel que encara avui ens conta. Entenent-la en el seu context la cinta és un testimoni històric, una peça de reflexió. Honda emprarà a Godzilla per parlar-nos sobre un dels grans temors de la societat japonesa i mundial del seu temps: la bomba atòmica i el perill de l’energia nuclear per a la totalitat de la vida sobre el planeta Terra. No era una por infundada. El 1952, dos anys avanç del llançament de la pel·lícula de Toho, els EE.UU d’Amèrica provaven amb èxit “Ivy Mike” a les Illes Marshall, la primera bomba termonuclear de la historia. 650 vegades més potent que les bombes llançades sobre Hiroshima i Nagasaki aquesta prova no era més que l’inici del empitjorament de la carrera nuclear que enfrontava a les dos grans potencies mundials: els EE.UU i la URSS. A l’experiment americà li seguí la resposta soviètica amb la bomba més potent mai detonada: la “bomba del Zar”, com l’anomenaren els soviètics, seria l’equivalent a 3125 bombes d’Hiroshima. Amb aquest poder destructiu no era d’estranyar que Honda, la societat japonesa, Hannah Arendt i tot el món amb cert sentit comú, començarà a inquietar-se per les possibilitats d’un enfrontament nuclear entre les dos grans potencies. Seria la fi del món.
Quant es visualitza la pel·lícula de Toho a la llum d’aquest context històric és difícil no trobar ressonàncies entre la ficció i la realitat. Quant el monstre arrasa Tokio, les imatges del després evoquen, amb molta facilitat, les imatges que tots tenim gravades de la destrucció que provocà la bomba “Little Boy” a Hiroshima el 6 d’agost de 1945. El film resulta ser, doncs, més que una pel·lícula de monstres, és un testimoni de la por que la societat japonesa dels anys 50 tenia als assajos nuclears i al poder destructiu de l’arma atòmica. Una cosa que el doctor Hideto Ogata, un dels personatges de la pel·lícula, s’encarrega de recalcar al final de la cinta: “si les probes nuclears continuen, és molt possible que un altre Godzilla torni a aparèixer en algun altre lloc del món”. És a dir, ningú, cap societat, esta fora de perill de patir el “terror del monstre”, de la destrucció completa a causa de la fissió de l’àtom.
Han passat vora 68 anys de l’estrena de “Japó sota el terror del monstre”, 68 anys en que hem vist caure el règim totalitari que era la Unió Soviètica i amb ella, com bé diu Svetlana Alexievich, la fi de l’”Homo sovieticus”. Però la fi de l’Imperi ens deixà també un sarcòfag radioactiu i un àrea d’exclusió de vora 30 km quadrats a Txernòbil i Prípiat. Les veus de la tragèdia ressonen a través de l’esgarrifós testimoni que Alexievich ens transmet per boca de la dona d’un dels primers bombers que va acudir a sufocar l’incendi a l’infame reactor numero 4 i que acabà, el pobre home, soterrat en un taüt de plom.
La Guerra Freda arribà a la seva fi, però el perill nuclear, ja sigui militar o civil, continua amb nosaltres. A Bèlgica l’any 2018 el govern d’aquell país començà a distribuir pastilles de iode entre la seva població front al perill que suposa el seu obsolet parc de centrals nuclears; a 80 km de Sagunt, la central nuclear de Cofrents, el 25 d’abril passat, patí una parada d’emergència pel seu mal funcionament. Recentment ha esclatat una guerra entre Ucraïna i Rússia que ha fet mobilitzar-se a l’OTAN, un sol error de càlcul en aquest enfrontament bèl·lic suposaria l’inici del que la Guerra Freda no va conèixer: un hivern nuclear.
Amb tot açò sembla que 68 anys després, la pel·lícula d’Honda, continua d’extraordinari vigència: la por nuclear esta encara molt viva perquè l’amenaça nuclear és molt real. Com la societat mundial dels anys 50 estem sota el “terror del monstre”. La diferencia, però, és que no en som plenament conscients d’ell.
José Francisco Gómez Rincón
Joves PV Camp de Morvedre