Si la memòria no em falla, una de les primeres feines que vaig fer quan vaig ser triada regidora per primera vegada va ser realitzar una comparació entre els distints Festivals de Teatre que es realitzen a l’Estat espanyol, per denunciar com la Generalitat començava a deixar de banda el Sagunt a Escena. És frustrant que any rere any, quan arriba l’estiu i repetim aquest exercici, la qualitat del Sagunt a Escena continua el seu declivi, mentre que altres iniciatives com el Festival de Mérida, el de Peralada, o el d’Almagro, malgrat la crisi i la disminució de recursos, continuen mantenint-se en nivells més que acceptables.
Sagunt, que era la referència valenciana en aquest tipus de Festivals, s’allunya cada volta més de la primera línia. Les causes són diverses, la principal, la negativa constant del PP tant a nivell local, autonòmic i estatal de crear un Patronat per al Festival, que done entrada a diferents recursos i subvencions, de les altres administracions, així com les de la iniciativa privada. Aquesta solució implicaria més ingressos i professionalització, tant a nivell de la programació, com de la difusió i incidiria directament sobre la dimensió turística en la Ciutat.
La programació del Sagunt a Escena 2013 es va presentar ahir a corre-cuita, precedida de filtracions per Internet sense confirmació, després que des de Compromís férem constar amb una pregunta parlamentària, la preocupació que teníem per la continuïtat del Festival, després de les nombroses retallades que Teatres de la Generalitat havia patit l’any passat.
Sagunt no pot permetre’s perdre aquesta programació estiuenca, però des de Sagunt i des de Compromís tampoc podem deixar de denunciar el procés de declivi i degradació que pateix el Festival any rere any. No ens val només que es faça, ens val que es faça bé, ja que desaprofitem la potència que té el Festival en tots els seus vessants: el vessant de la imatge de la ciutat associada a la cultura i a les arts; el vessant econòmic lligat a un turisme cultural i de qualitat; i els aspectes pròpiament culturals, com a eina de potenciació de la producció pròpia, no només a nivell valencià, sinó també local.
Voldria centrar aquest article en el vessant cultural, sense entrar a valorar les obres incloses en la programació, si voldria fer referència a allò que el Festival Sagunt a Escena obvia des que el Govern valencià està ocupat pel PP: l’absoluta, descarada i contínua marginació del valencià en el Festival.
Clar, què podem esperar d’un PP que afirma sense cap tipus de vergonya que el valencià prové de l’iber? Les paraules de la senyora Lola Jonhson, posant com a excusa que no programaven en valencià per a millorar l’oferta turística, són només la punta de l’iceberg del complex provincià i espanyolista que pateixen i el profund auto-odi que senten per la nostra cultura i patrimoni, el principal valor de la qual és la nostra llengua. Existeixen companyies teatrals valencianes de qualitat reconeguda, que produeixen en castellà pel nul recolzament que existeix cap a la promoció de la nostra llengua. L’any d’Estellés, ben podria haver fet un guiny al poeta valencià en alguna de les seues iniciatives de producció pròpia, incloent-les en la programació.
L’altra consideració que volia destacar és la manca de connexió que existeix amb la producció local. Sagunt, per sort, i també sota l’albir del Festival, compta amb companyies i associacions teatrals que poden complementar la programació del Festival, donant espai també a una sensibilitat i una demanda existent en la ciutat. Aquestes companyies i associacions, com Camí de Nora o Passió per Sagunt també han estat oblidades, perquè destaquem que, per exemple, “Vencer o Morir” ha estat inclosa en la programació, però, tal i com indiquen fonts de la pròpia associació, no van a portar a terme la representació.
Aquest menyspreu respecte de la qualitat de la programació, l’ús del valencià i la manipulació de la producció local, hauria de ser el cavall de batalla de la regidoria de cultura d’aquesta ciutat, independentment del partit que hi governe. No obstant això, la Delegada de cultura, no només no ho defensa, sinó que aquells que si demostrem que tenim sensibilitat i interès per millorar el festival i denunciem les seues mancances, se’ns considera reiteratius, entenent la crítica com un pataleig, no com una suggerència constructiva. Doncs seguirem amb la reiteració i l’assertivitat, si hi ha una cosa que els valencianistes tenim clara és la constància. Clar, des dels complexos i la incultura sectària del seu partit és molt difícil que el desenvolupament de la Cultura pròpia i en valencià siga una oportunitat per a Sagunt, no un llast que han de suportar per no ser políticament incorrectes.