Com soc mestra, tinc una estimable deformació professional. M’agrada aprendre.
I ara, avui, el 8 de març, m’he pres un moment per repensar quantes dones-mestres he tingut i tinc en la meua vida.
I al contrari del què pot parèixer, no son dones famoses, sinó admirables per a mi pel què em fan pensar i sentir. Unes, donen valor a les seues tasques quotidianes, altres sobreviuen en temps difícils amb coratge, varies inicien projectes engrescadors, les que més, construeixen vida sense perdre la il·lusió.
Algunes no sabem que son feministes i altres estan brodades de violeta.
Començaré per la meua iaia, vídua de la guerra civil, treballadora incansable, analfabeta, cinèfila i bona de cor.
Ma mare.
La dona que ressorgeix una i altra vegada i sempre està al meu costat, dins i fora.
La companya que té un gran somriure, inclús quan la vida l’està desfent per dins.
L’amiga que planta cara al càncer i li diu, cada dia, que no podrà amb ella.
La voluntària que estudia valencià i és de Talavera, i ho fa per saber-ne i estar.
Les docents que dediquen la seua vida a l’ensenyament i encara que son mestres de poble, espenten al seu alumnat a anar més lluny, perquè… cal anar més lluny.
La xiqueta de 4 anys que cuida a la seua germana de 3 anys, quan els pares se’n van a treballar a les 6 del matí.
La regidora entusiasta de la vida que alça castells, on, igual pica pedra que els posa la bandera.
La jove aplicada, implicada, a qui li desitge el millor futur perquè ella el farà possible.
Les dones de la Índia que creaven i seguien el seu projecte comú amb la cara marcada per l’àcid.
Les mestres que vaig conèixer a Equador i que romanien en els poblats de la selva un mes fins tornar a casa, vivint el socialisme real.
La cantautora fidel a si mateixa que ens regala les seues poètiques cançons.
La turista que visita la favela més dolenta del Brasil i es queda per fundar una ONGD.
Les amigues que després de viure 20 anys juntes, descobreixen l’amor i es casen als 50 anys.
Les dones religioses, veritables cristianes que es comprometren en les causes socials.
La dansaire que ens regala el ball com a teràpia i ens ajuda escampant somriures i abraços.
La funcionaria que ens creu el seu treball perquè és important per a tots.
La veïna marroquina que descobreix una nova cultura femenina i es fa preguntes.
La dona que cada dia neteja els banys i els panys de la meua escola per previndre’ns de la Covid.
De segur que em deixe moltes però no vull allargar-me i ja sé que totes les dones tenen alguna cosa digna d’admirar i alguna cosa roïna. De les roïnes ja es parlen prou, per això, he volgut ressenyar les admirables.
Però el més important d’aquest article és la invitació que vos llance.
Tingau un pensament avui, 8 de març i feu repàs de les vostres dones admirables.
Maria Josep Soriano
Regidora de Compromís per Sagunt