Diuen que qui no coneix la seua història està comdemnat a repetir-la i sembla que en aquesta ciutat patim amnèsia crònica en quan mencionem paraules com sol dotacional, especulació, justipreu, etc etc.
Voldria, en aquest article d’opinió fer un repàs a la problemàtica urbanística que patim en aquest Ajuntament, on sempre perd l’interès públic i sempre guanyen els especuladors. Si sumem els milers d’euros que estem pagant els ciutadans i ciutadanes d’aquesta ciutat per culpa d’una gestió urbanística basada en el deixar fer, o millor dit en la manca d’acció i de regulació, responsabilitat política en últim extrem, ens escandalitzaríem en veure com de cara ens eix la frivolitat i la manca de consciència que el sòl, igual que la mar, els rius o la sorra de les nostres platges és un patrimoni també públic, sobre tot aquelles zones classificades en funció d’eixe ús per a tots.
Com deia Fuster si no fas política, te la fan i per a l’urbanisme en aquesta ciutat valdria la màxima, si no realitzes una bona gestió del sòl, te’l gestionen els especuladors.
Sembla mentida que cada buit de gestió urbanística que s’haja pogut generar al nostre PGOU, dotacionals sobretot, l’hagen aprofitat els especuladors per fer-se rics, sobre tot al nucli del Port de Sagunt i sembla mentida també que políticament, darrere de cada decisió que ens ha perjudicat com a Ajuntament estiga el Partit Popular i Segregación Porteña: La vora Nord, la vora sud, la Plaça Àngel Perales, els dotacionals de la zona nord, i veiem vindre en l’horitzó, la tempesta del que pot suposar el Malecón de Menera.
Que el PP mostre el seu instint especulador i privatitzador, no ens estranya. Són capaços per afavorir els interessos privats de les elèctriques de posar preu al propi sol (l’astre), gravant la producció d’energia solar. La posició de Segregació, no deixa de ser la de comparsa, ara bé, amb el tema de Menera semblava que finalment, miraven més per l’interès públic que pel privat i la seva postura era la de posar-se al costat dels ciutadans (del Port de Sagunt, del nucli històric i de la resta) en un tema que pot arruïnar a l’Ajuntament i en propiciar que els impostos que tots paguem (també els que viuen al Port de Sagunt) es destinen a finançar serveis per als propis ciutadans i ciutadanes i no a pagar sentències milionàries fruit del deliri especulatiu del que som víctimes i que el PP consenteix.
Poc els ha durat el trellat, es veu que es troben més còmodes com a titelles dels populars i els especuladors. Defendre allò públic és incòmode, et situa en la lluita i la denúncia permanent, per que enfrontem autèntics predadors de la volumetria que no dubten en aprofitar la corruptela que existeix en la política, la justícia i la societat per a traure benefici.
Defendre el manteniment de la línia marítim terrestre en el Malecón de Menera és l’única manera de defendre els interessos de tots els ciutadans i ciutadanes d’aquesta ciutat. Acceptar modificar-ho o tindre una posició voluble, en una situació com l’actual, és un suïcidi que t’aboca a pagar una sentència inabastable per a les arques municipals o a consentir que els especuladors facen el seu negoci.
La necessària remodelació del passeig marítim del Port de Sagunt no pot ser una excusa per a canviar d’opinió. Aquesta ciutat rebutjà un projecte de 20 milions d’euros on el Ministeri de Medi Ambient estava disposat a afrontar eixa remodelació i adequar la façana marítima de totes les platges de Sagunt. Curiosament, el projecte de costes, del que tant blasfemaren PP i SP, amb els seus pros i contres, preveia un ús públic i natural del Malecón. Passat el temps, una sentència declara privada la zona de Menera i amb l’arribada del PP al govern de l’Estat espanyol, la línia marítim terrestre deixa de ser la línia roja de l’especulació a les platges de l’Estat i comença a ser negociable, també ací a Sagunt. Casualment també, SP canvia d’opinió i s’alinea amb el PP propiciant una eixida que passa per edificar en Menera. Moltes casualitats, a veure si el drama de l’extracció de l’arena (que Costes va consentir en modificar) era només l’excusa per a deixar pas al ciment.