El dia del lliurament dels premis a les falles es va produir un fet excepcional, o almenys jo no recorde que mai s’haja produït, com és la presència dels representants d’una empresa, en aquest cas Lafarge, en qualitat de patrocinadors d’un premi. Em va fer la impressió, per l’atenció que alguns regidors i regidores de diversos partits els prestaven, que els jefes de la multinacional francesa pinten molt en aquesta ciutat. Es notava això que se’n diu molt bon rotllo. De fet em vaig sentir incòmode, avergonyit de veure la camaraderia i el carinyo professat entre alguns companys de la corporació i els dirigents d’una empresa que es dedica no sols a mentir a l’Ajuntament sinó a intentar enganyar els nostres ciutadans.
I almenys aparentment, l’exhibició de poder no els va resultar massa onerosa, crec que estem parlant de 3000 euros per tres premis, sobretot si tenim en compte la gran afluència de públic i el gran ressò mediàtic d’una donació tan filantròpica. Què són 3000 euros a canvi d’una muntanya? Què ens importen els milers d’arbres dels nostres boscos que Lafarge pretén destruir si les nostres falles s’emporten 3000 euros? O és que no són més interessants els 3000 euros que els centenenars de milers de tones de CO2 i altres elements contaminants i nocius que hem de respirar nosaltres i les futures generacions?
I no es pensen que donen 3000 euros perquè sí, no, que no es tracta d’un premi improvisat, ni d’un motiu qualsevol, com l’enginy, la crítica, el progrés o la puresa lingüística. El premi és a la falla més sostenible, com ho senten, i no es despentinen ni se’ls nota res quan donen el taló al president corresponent. Són uns professionals com la copa d’un pi, i els seus assessors encara més. Segurament es deuen gastar molts més diners en assessors d’imatge. que en premis i subvencions. Es pensen que són com mags i que poden donar-nos gat per llebre: aquí tenemos una gran montaña, con sus bosques, con sus animalitos, con sus flores, ¿la ven? ( música de suspens) , pues ya no la ven, ahora ha desaparecido, ¿cómo ha sido?, pues soteniblemente, porque nosotros somos muy sostenibles y damos dinerito a los que también son sostenibles. Què es pensen, que som uns ignorants?
Però no m’agrada exagerar i cal reconéixer que Lafarge no sols té ulls per a les falles, no, que també repartix uns quants milerets d’euros entre clubs esportius, associacions musicals i algun centre educatiu. Ara mateix no seria capaç de quantificar la suma, però els puc assegurar que és totalment ridícula, insignificant, en termes absoluts i en termes relatius, sobretot si tenim en compte el gran negoci que tenen muntat des de fa dècades a costa del nostre patrimoni. Perquè no sé si ho saben, però la immensa majoria de la pedra que extrauen de Romeu és nostra, de vostés, i paguen per ella una autèntica misèria. Total, que quatre o cinc camions de la nostra calcària són prou per a cobrir la despesa de premis i premiets, primeres pedres i últimes voluntats.
I això és el que em resulta insuportable, que es pensen que som idiotes i damunt barats.
Quico Fernández. Portaveu de Bloc-Compromís