El País Valencià va ser clau per a frenar a la dreta i ultradreta en les eleccions del darrer 23 de juliol. Que sí, que el perro Sanxe va traure les dents en prime time en El Hormiguero, que Silvia Intxaurrondo va fer de periodista en la seua entrevista amb Feijóo, que en Catalunya continua sense permear l’espanyolisme més ranci i que en Euskal Herria directament ni permea l’espanyolisme progre, entre altres coses. Estant d’acord amb molts anàlisis que s’han fet als mitjans i debats, em quede amb el paper que ha tingut el meu país en estes eleccions.
Diuen els experts que unes eleccions les guanya qui posa la pregunta en l’urna. El ‘Que te vote Txapote’ convertia estes en un plebiscit molt simple: o España o el ‘Sanchismo’. Més enllà de contraposar programes o models d’estat, la dreta es dedicà a posar en entredit la legimitat del govern actual (molt perillós en democràcia) venent-li el mantra a la ciutadania que som governats per la ETA i els que volen trencar Espanya.
En un contexte on el votant de dreta i ultradreta estava molt mobilitzat, amb l’electorat d’esquerres a la gresca pels vets a figures rellevants de Podemos, i una campanya molt activa a Catalunya cridant a l’abstencionesme, semblava clar quin anava a ser el resultat. Abascal es veia en la vicepresidència, i el marit d’Ana Rosa es lliuraria d’anar a presó. A Génova 13 no es quedaven arrere i tenien preparat el muntatge de les grans ocasions amb la llista de Spotify de dj Pulpo per a celebrar tota la nit. A mesura que anava avançant l’escrutini es podien entreveure els primers nervis de la nit: en la pantalla de la festa pepera apareixia un ‘no signal’, al dj Pulpo no se li veia enlloc, Abascal li deia als seus que no estava planificat que ell parlara amb una càmera d’un mitjà ‘nuestro’ (Abascal dixit) com a testimoni i Ana Rosa s’acomiadava del seu estimat i preparava el seu editorial més afilat. A la fi Abascal eixia a contracor a parlar als seus i Feijoo celebrava una victòria pepera amb càntics de ‘Ayuso! Ayuso!’ de fons.
Amb estos resultats se li complica formar govern a Feijóo i acabar amb el ‘Sanchismo’. Tot apunta més bé al contrari: Feijóo té les hores contades i a Sánchez només li queda enfrontar-se al monstre final per passar-se el joc complet. No cal que diga qui, no?
I un dels principals motius, al meu parer, del fracàs de l’envestida reaccionària contra el “govern més progressista de la història” ha sigut el paper protagonista que ha tingut el nostre país als mitjans estatals i xarxes socials. Però no per res positiu eh!? El govern PPVOX de la Generalitat s’ha afanyat en mostrar a la resta de l’estat espanyol el que seria d’Espanya si governaren ells: censura en la cultura (amb un torero de màxima autoritat), la presidència de les Corts en mans d’una exmilitant de Hazte Oír, organització tapadora de la secta ultracatòlica El Yunque, un condemnat per violència de gènere en l’equip negociador de VOX, etc. Jugada mestra total de Sánchez a l’avançar les eleccions i fer que coincidira amb la conformació de governs autonòmics PPVOX, aconseguint mobilitzar així a l’electorat d’esquerres baix l’amenaça d’un govern Frankestein no, millor Igor. Tinguem en compte que la participació pujà quatre punts, arribant fins al 70,4%.
Per la nostra banda, mentiria si diguera que a Compromís estem pegant bots d’alegria pel resultat. La nit electoral no va nomenar-se en cap moment la nostra marca. Què ens convé més, tindre un diputat però que en la TV isca la nostra marca, o tindre dos i que ens diluïm dins d’una marca estatal? Qüestió a debatir internament. Lo ideal és que haguérem pogut aconseguir grup propi al Congrés i que la nostra veu es sentira ben alta i forta. No ha sigut així i toca seguir treballar per fer entendre a la gent que València no ha de ser una sucursal dels partits de Madrid i que resulta necessari tindre la nostra pròpia veu al Congrés.
Ha fet més la nostra companya regidora a Sagunt i diputada al Congrés, Maria Josep Picó, en estos dos mesos des que va substituir a Baldoví que molts altres diputats i diputades que porten anys allí, que segons el DNI posa que són valencians però segueixen les ordres de la meseta com bons franquiciats que són.
Albert Oliver Sáez
Compromís per Sagunt