Tan sols unes lletres marquen la frontera entre la dignitat i la vergonya, i no són les que alguns estan pensant, que jo sóc dels que xafen terra, i a estes altures de la vida — i de trenta-dos anys de militància — ja sóc més que conscient del País que ens ha tocat en sort. Però no per això em resigne, tossut i ingenu com sóc, a lluitar per la decència.
Ja veuen com m’he fet de moderat. Que lluny els aplecs d’estudiants a Xàtiva dels 70: “Rebel·leu-vos, feu-vos lliures i generosos” proclamaven les pancartes. I nosaltres que ens ho vam creure! Era molt il·lusionant, tot estava per fer i tot era possible. Fins i tot vaig canviar de llengua.
Disculpen estes intimitats, no deuen ser massa correctes, políticament parlant. Ara que, pensant-ho bé, potser ha arribat el moment de no ser políticament correctes, sobretot per evitar que ens posen a tots al mateix sac, eixe sac genèric que engloba la categoria dels polítics.
I és que la gent té raó, quina classe més poc exemplar la dels polítics! Han llegit en la premsa, o han vist en la televisió, evidentment no a Canal 9, la quantitat de diputats valencians imputats o processats per delictes greus de corrupció? Jo ja n’he perdut el compte, però sembla que estem prop del rècord Guinness de polítics corruptes per metre quadrat. Alguns afirmen que els imputats són la tercera força política del parlament. Per cert, tots del PP, quina casualitat! A este pas Fabra, eixe president bronzejat que ningú no ha elegit, haurà de tirar mà de les llistes de l’oposició per cobrir les vacants. Quanta indecència!
Poca broma amb Fabra, que hi ha dies que s’enfada i a punt està de creure’s que és l’Honorable President de la Generalitat. Se li passa prompte, a penes els segons que necessita per recordar qui és l’amo i qui el submís vassall que llepa la mà de qui li lleva el pa de cada dia. Si alçara el cap Jaume I, des de la centenària tomba de Poblet, s’exclamaria: Quina vergonya!
I no sols perquè han transformat el seu Regne estimat en una pedania de Madrid, o de Pontevedra, que també, sinó sobretot per veure els valencians en mans de covards acomplexats, i damunt lladres. Ell que tant es va preocupar per dotar-nos d’uns furs avançats i d’institucions pròpies, no comprendria com els mateixos diputats populars de les Corts voten en contra de la celebració del 9 d’Octubre el dia de Sant Donís, en memòria de la seua entrada a València.
Però el que jo no puc comprendre és com es pot ser tan indecent com per presentar uns pressupostos generals de l’Estat que ens tornen a situar als valencians, més pobres que la mitjana, a la cua de tots els territoris (siguen comunitats històriques, regiones bien entendidas, nacions o nacionalitats) en inversions per càpita, que ens condemnen a la ruïna i que ens aïllen d’Europa. Cada valencià rebrà de l’Estat 128 euros, mentre que els gallecs obtindran 466 euros per habitant, els castellanolleonesos 613, asturians 385, extremenys 293… Alguns afirmen que Fabra va reprimir un rictus de sorpresa. Ara, més indecents seran encara els diputats valencians que voten eixe pressupost.
Ja ho veuen, com hem rebaixat les nostres aspiracions polítiques, ja no demanem la lluna, tan sols la decència.
Quico Fernández. Portaveu de Bloc-Compromís
en el Ajuntament de Sagunt