El dret a l’autodeterminació, és un principi fonamental dels drets humans, es tracta del dret individual i col·lectiu a “decidir lliurement… la condició política i a perseguir lliurement… el desenvolupament econòmic, social i cultural.” El principi d’autodeterminació es considera generalment relacionat amb el procés de descolonització que es va donar després de la promulgació de la Carta de les Nacions Unides, l’any 1945. L’obligació de respectar el principi d’autodeterminació és una característica destacada de la Carta, que apareix tant al seu preàmbul com a l’article 1.
El dret a l’autodeterminació és una norma de dret imperatiu. Les normes de dret imperatiu constitueixen el nivell més alt de les lleis internacionals i han d’ésser obeïdes sempre.
El poble sahrauí viu desposseït de la seua terra i de la capacitat de decidir el seu futur des de fa més de trenta-set anys.
En 1974, Espanya anuncia els seus plans per concedir major autonomia als sahrauís i per celebrar un referèndum durant la primavera de 1975.
El Marroc es va oposar al projecte espanyol, mentre que l’ONU va forçar a Espanya a suspendre el referèndum i a acudir al Tribunal Internacional de Justícia de l’Haia .
Al setembre de 1975, es va emetre el dictamen que, no obstant això, no va aclarir què havia de fer-se (condemna les pretensions de Mauritània i del Marroc sobre el Sàhara Occidental però tampoc reconeix el dret a l’autodeterminació de la zona).
La situació es va ser deteriorant fins que el rei Hassán II del Marroc va organitzar l’anomenada Marxa Verda (16 d’octubre de 1975).
Mentrestant, l’administració espanyola organitza l’Operació Oreneta, una operació per evacuar als espanyols del territori.
El 2 de novembre de 1975, l’actual rei d’Espanya, Juan Carlos I, aleshores cap d’Estat en funcions, visita a les tropes espanyoles desplegades en el Sàhara Español, assegurant-los tot el suport del govern en la seva defensa del territori i del poble sahrauí.
Mentre Franco agonitzava tant Marroc, Mauritània com Espanya (representada per l’actual rei Juan Carlos), signen a Madrid (14 de novembre de 1975) un acord pel qual Espanya es comprometia a posar fi a la seva presència en el Sàhara el 28 de febrer de 1976 i a compartir fins llavors l’administració del territori del Sàhara Occidental amb Mauritània i el Marroc.
Aquest acord va comptar amb l’oposició frontal d’Algèria i del Front Polisari. Però Hassan II ja havia començat la marxa negra que portà a mils de marroquins a ocupar el Sàhara Occidental i amb ella un conflicte armat entre Marroc, Mauritània i el Front Polisari .
Després de quasi 15 anys de guerra, el Marroc i el Front Polisari donen el seu vistiplau a un pla de pau elaborat per l’ONU i la Unió Africana, on es plateja l’alto-el-foc i el control del territori del Sàhara per una missió de les Nacions Unides (MINURSO), la qual prepararia la celebració d’un referèndum sobre el futur del territori.
Des d’aleshores la situació de la població sahrauí al Sàhara Occidental és dramàtica. Continues violacions dels DDHH, desaparicions, tortures, persecució inclús de menors, i una forta persecució per part de la policia marroquí cap a tota persona sahrauí que resideix al Sàhara Occident.
Durant tot este temps, els sahrauís han viscut dividits entre els que patien l’exili dels campaments de refugiats de Tindouf i els que vivien als territoris ocupats. Estos últims han viscut, i viuen, una cruel situació de discriminació en la seua terra.
L’Ajuntament de Sagunt reiteren la necessitat d’una eixida justa al conflicte, que siga pacífica i respectuosa amb la legalitat internacional, i reclamen un referèndum per a l’autodeterminació del poble sahrauí.
Per això, L’Ajuntament donen suport als legítims drets de la població sahrauí a exercir el dret d’autodeterminació mitjançant referèndum. Expressen el total suport a totes les resolucions del Consell de Seguretat de l’ONU i -en especial- la 1.495, aprovada per unanimitat i que constituïx el consens de la comunitat internacional per a garantir una solució justa i duradora d’este conflicte.
Així mateix, L’Ajuntament sol•liciten la intervenció de l’ONU, de la Unió Europea i de la Unió Africana, perquè es restablisca la legalitat internacional i el respecte als drets humans al territori del Sàhara Occidental.
Recolzen les exigències del poble sahrauí i de les diferents resolucions internacionals que reclamen un referèndum just per a l’autodeterminació d’este poble.
L’Ajuntament de Sagunt sol•liciten al govern espanyol que demane al govern marroquí que s’anul•len els juís contra els condemnats sahrauís del campament de la Dignitat Gdeim Izik i que siguen alliberats tots els presos polítics sahrauís de les distintes presons marroquines; i així avançar per a garantir els drets humans a la zona ocupada pel Marroc, Aquestes duríssimes penes suposen un nou atemptat contra el poble sahrauí, contra el seu dret d’autodeterminació i la seua existència, ja que es tracta d’un poble sotmès permanentment a violacions per part de la força ocupant marroquí. Diferents institucions europees, parlaments nacionals i el propi Parlament Europeu han vingut sistemàticament denunciant aquestes violacions i exigint que la Missió de les Nacions Unides desplegada en la zona (MINURSO, Missió de Nacions Unides per al referèndum en el Sahara Occidental), que monitorice el respecte als drets humans del poble sahrauí.
El parlament Europeu dictà una Resolució de 7 de febrer de 2013, sobre el 22º període de sessions del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides (2013/2533(RSP))
21. Manifesta la seua preocupació pel fet que seguisquen violant-se els drets humans en el Sàhara Occidental; demana que es protegisquen els drets fonamentals del poble del Sàhara Occidental, inclosos la llibertat d’associació, la llibertat d’expressió i el dret de manifestació; exigeix l’alliberament de tots els presos polítics sahrauís; saluda el nomenament d’un enviat especial per al Sahel i destaca la necessitat d’un seguiment internacional de la situació dels drets humans en el Sàhara Occidental; recolza una solució justa i duradora del conflicte basada en el dret a l’autodeterminació del poble sahrauí, de conformitat amb les resolucions de les Nacions Unides;.
L’Ajuntament de Sagunt sol•liciten a l’ONU, al seu representant, Christopher Ross, i a la comissió de l’ONU per al Sàhara Occidental, que posen en marxa mecanismes que asseguren el respecte dels drets humans a la zona ocupada i que s’emeten els informes que n’asseguren el compliment.
De la mateixa manera, L’Ajuntament fan una crida a totes les institucions implicades -ajuntaments, diputacions, govern de la Comunitat Valenciana i, especialment, al Govern d’Espanya- perquè incrementen el suport i la cooperació internacional amb el poble sahrauí per a pal•liar les carències alimentàries i els productes de primera necessitat que a hores d’ara són escassíssims.
Finalment, L’Ajuntament de Sagunt volen reiterar el suport al poble sahrauí, a la seua legítima lluita als campaments de refugiats de Tindouf i a tota la població que viu als territoris ocupats.