No sé si recordareu el lamentable succés del naufragi d’aquest creuer davant les Costes Toscanes a l’hivern de 2012, on no menys lamentable fou l’actuació del seu capità, Francesco Schettino, el qual va fugir del vaixell i es va desentendre de la llavor de rescat de la que era responsable, fent palpable el dit que les rates sempre són les primeres en abandonar el vaixell.
Em ve al cap aquesta situació amb la recent renúncia a l’alcaldia de Sagunt per part d’Alfredo Castelló. Es tracta de l’enèsim acte d’irresponsabilitat d’aquest alcalde, el qual l’hem vist ja massa voltes posar per davant els seus interessos personals, o de partit, a allò que realment és important per aquesta ciutat i aquest ajuntament. Baix els seus mandants, i amb la col·laboració a l’ombra d’Iniciativa Portenca s’han comés les majors irresponsabilitats que aquest ajuntament ha vist en dècades: els plens fóra de la Casa Consistorial, la plaça Àngel Perales, que ha costat 6 milions d’euros, el PAI’s de la Vora Sud i la Vora Nord del Port de Sagunt, que ascendeixen a 8 milions entre sentències i urbanització, la pèrdua de la propietat de la Gerència després d’haver-ne invertit més de 4 milions d’euros, i ens deixa la bomba de rellotgeria del Malecón de Menera amb declaracions que afavoreixen els especuladors i perjudiquen els interessos de l’Ajuntament per mantindre un terreny com a domini públic.
No contents amb tot açò, ara renuncia a l’alcaldia i deixa una cuitat amb 4000 aturats més que quan va prendre possessió del seu càrrec, amb la indústria amenaçada i amb cap inversió important per part de la Generalitat o de l’Estat per aquesta ciutat. Abandona el vaixell de la Ciutat, i abandona el vaixell de l’Ajuntament amb un govern en minoria, sotmès al xantatge continu d’IP, amb el que continua col·laborant. I sobre tot utilitzant la institució municipal per fer-li campanya al seu dofí, on no em d’oblidar que ha forçat la renúncia de 4 dels seus companys de partit per accedir a l’alcaldia, fent palés que a la meitat dels regidors del PP els ve gran el tratge d’alcalde o alcaldessa, o simplement que no se’n refia. A Sagunt, per fortuna, la ciutadania cada dia n’és més conscient, i sabrem organitzar-nos per reflotar aquesta ciutat i fer-la competitiva, amb altres tripulacions i altres capitans..