Després de que el Centre d’Estudis del camp de Morvedre dedicara el seu III Congrés a la figura del Doctor Palos, pense que és necessàri tindre que sumar-se a aquesta iniciativa i ajudar a poder donar visibilitat a una persona molt improtant en la història de Sagunt i que tenia un compromís ferm en la ciutat i en la recuperació del seu patrimoni allà pel segle XIX.

Comecem Enrique Palos i Navarro va náixer a Morvedre el 15 de juliol de 1749 i va faltar a València el 28 de març de 1814, enguany fa 200 anys. Era Doctor en Dret i Historiador. Els seus pares varen ser Joaquín Palos, metge de Morvedre, i Rosa Navarro, mestressa de casa. Va cursar els seus primers estudis en el monestir de Sant Francesc de la seua vila natal. En la Universitat de València va cursar els seus estudis de Filosofia i Dret. El dia 2 de de juliol de 1769 va aconseguir el grau de “Batxiller en Lleis” quan encara no havia complit els vint anys. En la Universitat de València es va doctorar en Dret. En 1773 Enrique Palos era síndic procurador general de la vila, càrrec que seguia ostentant en 1775. En 1774 ostentava el títol de doctor dels Reals Consells. Segons Antonio Chabret, Palos estava dotat d’un caràcter expansiu i emprenedor i era tingut en estima pels seus conciutadans, que van saber aprofitar tan rellevants dotes confiant-li la presidència de l’Ajuntament en diferents ocasions. En 1804 era alcalde ordinari de la seua vila natal. Va contraure matrimoni amb Tomasa Pañego, natural de Morvedre.

Des de molt jove es va sentir atret per la història de l’antiga Saguntum, sobretot pels monuments de la romanització utilitzant quants mitjans va tenir al seu abast per a conservar el ric patrimoni monumental i inculcar l’estima cap als mateixos als seus conveïns. La seua principal preocupació va girar entorn al teatre romà i les restes epigràfiques, perservant-los de la seua “destrucció i ruïna”. En 1785, a la seua costa, va dur a terme algunes obres i excavacions en el teatre romà. Va endreçar la #graderia i la orchestra, va afermar el pòrtic superior. No solament va netejar i va excavar sinó que, fins i tot, va organitzar per al dia 30 d’agost i 1, 3 i 4 de setembre d’aquest any la representació de quatre obres teatrals per al que va fer construir una escena provisional, carregant amb totes les despeses del muntatge, decoració, representació, etc.

Se li pot considerar com el primer cronista de Sagunt malgrat no comptar amb el seu reconeixement oficial. La seua passió per la història i l’arqueologia de la seua vila va propiciar la creació d’una important col·lecció de peces arqueològiques ibèriques i romanes que va guardar en una sala, el “cuarto dels pedres”, de la Casa Consistorial. Considerant-se aquest com el primer museu arqueològic de la ciutat. Carlos IV li va nomenar conservador de les antiguitats de Murviedro. Acadèmic corresponent de la Real Acadèmia de la Història. Sobre el teatre romà va publicar el llibre “Dissertació sobre el Teatre i Circ de Sagunt, ara vila de Murviedro, composta per Don Enrique Palos i Navarro, Advocat dels Reals Consells,natural de la pròpia i Conservador nomenat per S. M. de totes les Antiguitats que hi ha en ella” (1793) i “Relació de les antiguitats que en el dia existeixen en la memorable ciutat de Sagunt, després Murviedro”. És l’autor de la tragèdia “La destrucció de Sagunt” i la “Carta al Deán de Sant Felipe D. Josep Ortiz en la qual li fa evidents les falsedats que va dir del famós Teatre Saguntí”.

Carlos IV visita Murviedro

La Gazeta del 5 de setembre de 1801 publicava la revocació de la real Ordre per la s’ordenava al regne de València que es verificara el sorteig de sis regiments provincials, ordre que va provocar no pocs descontentaments entre els valencians. Amb la finalitat d’apaivagar els ànims el rei Carlos IV i la seua família, procedent de Barcelona on van assistir al doble enllaç matrimonial de les infantes amb els seus cosins els prínceps de Nàpols, va visitar les principals viles del regne de València.

Carlos IV va visitar la vila de Morvedre el 24 i 25 de setembre de 1802 pernoctant, amb la seua real família, en el monestir de Sant Francisco. Es van engalanar els carrers. En Camí Reial es van instal·lar arcs triomfals. A la nit va haver-hi il·luminació general. El dia 25 van visitar les ruïnes del teatre romà i el castell sent acompanyats pel millor dels guies d’aquells dies; el Dr. Palos, el conservador oficial de les antiguitats de Morvedre, qui va aprofitar l’ocasió que li brindava la règia visita per a demanar al monarca la restitució del nom de la seua vila per l’antic de Sagunt. El mateix Palos i Navarro relata aquella jornada d’aquesta manera: “En el día 25 de noviembre del año pasado 1802, en que hicieron mansión en esta Villa al tránsito para Valencia sus magestades habiéndome presentado personalmente al Rey nuestro Señor, a saber si su R.M. queria pasar a ver nuestro celebre Teatro Saguntino y demás monumentos de antigüedad que restan en este castillo, habiendo resuelto S.M. que sí, tuve el distinguido honor de acompañarle, y haberle dicho desde la Escena, puesto nuestro Soberano en el centro del Teatro sobre la basa demostrada en el plan número 39, el recitado siguiente: Señor, si esta mi amada patria debe ensalzarse y regocijarse en tan venturoso día al ver en su recinto a sus Augustos Soberanos con su excelsa Real Prole; también puede gloriarse V.M. por poseer en ella este magnifico Teatro tan celebrado en la historia, y admirado de todas las naciones tanto por su estupenda arquitectura como por su admirable conservación, tal que no hay otro que le iguale en todo el mundo; y si los antiguos saguntinos sacrificaron heroycamente sus vidas entregándose a las llamas por no faltar a la fe que con su juramento prometieron a sus amigos y aliados los Romanos; los naturales de Murviedro, como descendientes de tan magnánimos y valientes progenitores, igualmente sacrificarán sus vidas constantemente y en todos tiempos anunciándose los mas sumisos y leales vasallos de V.R.M. impetran, pues, Señor, de la soberana munificencia, que esta actual villa sea restituida a su antiguo esplendor y lustre, y que se denomine ulteriormente Ciudad de Sagunto Carolina, esta es la gracia que imploro para mi patria. Y el Rey Nuestro Señor habiendo oído con gusto el recitado, y admirado de mi verdadero zelo patriótico en reiterar la petición de dicha gracia,se dignó dispensarmela en el mismo Teatro a presencia de un concurso muy numeroso de más de quatro mil personas que en el había”.

El Dr. Palos i Navarro no va aconseguir el seu propòsit, però el poble convençut que el rei recolzaria aquella petició li va dedicar aquest cantar: ‘Ja no es diu Murviedro, / Que es diu la ciutat, / Perquè ho ha demanat Pals / A la seua Real Majestat’.

 

Albert Llueca