Són temps durs i incerts per a la política, i sobretot per a la gent que patix els abusos d’allò que està de moda denominar la casta, i que en altres moments s’ha denominat el poder. El poder com una entitat abstracta que abusa dels seus privilegis per tal d’afavorir els interessos personals dels poderosos, és a dir, de la casta en el poder.
El nom no fa la cosa, però el que és cert és que com a conseqüència de la profunda crisi econòmica i de l’escandalosa sèrie de casos de corrupció, creix entre la gent la sensació que cal canviar el sistema radicalment. El model neoliberal ha desencadenat una recessió que estem pagant tots, especialment les persones amb menys recursos, mentre observem estupefactes com els mateixos que han generat el caos, se’n beneficien i tiren de targeta a costa de la misèria dels damnificats.
Els poders legislatiu i executiu estan dominats per una casta política totalment immobilista, que no està disposada a canviar ni una coma dels textos aprovats fa quaranta anys, com si foren deixebles d’una religió que perviu en base a la immutabilitat de la lletra impresa. Només en alguna ocasió, si molt ha convingut, han introduït alguna modificació per tal de blindar encara més el seu sistema.
La casta judicial n’és la principal aliada de la política. El seu poder és immens i els seus membres es consideren intocables, com els sacerdots que oculten els secrets dels temples i es consideren guardians de la veritat i la justícia. Si alguna vegada, algun no segueix el ritual previst, es llancen sobre ell com gossos furiosos i el destrossen sense misericòrdia.
També hi ha el quart poder, constituït per la casta de propietaris dels grans mitjans de comunicació. En les seues mans està decidir qui parla o qui calla, donen la veu o condemnen al silenci en funció dels seus interessos polítics i econòmics. Tenen tendència a la concentració i querencia al conservadurisme, però en ocasions dissimulen, per allò de guardar les aparences.
I per suposat hi ha el poder amb majúscules, el que mou tots els fils del sistema, el que repartix els sobres, el que posa i lleva reis, el que autoritza les black cards, el que s’inventa crisis de proporcions bíbliques per fer caixa, el poder dels poders, una casta que tots adoren i que no té nom ni rostre.
Jo em dedique a la política des de fa anys i conec els representants del poder i la casta, estan entre nosaltres, de vegades semblen filantròpics i passen desapercebuts, però quan els mires als ulls, cara a cara, saben que els has descobert, i dissimulen, i entenen que tu no eres un d’ells.
Quico Fernàndez Carrasco
Posted from WordPress for Android