El primer que caldria veure és si és convenient un canvi de govern en la nostra ciutat, i la resposta és evident: sí. I des de Compromís ho venim dient des del primer dia. El PP només disposa de 9 regidors dels 25 totals. És a dir, el govern municipal només representa un minoria dels ciutadans, i a més d’un signe ideològic totalment conservador i oposat a la majoria progressista. Les últimes eleccions encara posen més en evidència esta paradoxa: ciutadans que voten partits d’esquerra de manera molt majoritària que són governats per una minoria molt conservadora, i que a més representa el partit més corrupte i indecent de les últimes dècades.
I no sols es tracta d’imatge, a més la inestabilitat i la mala gestió són evidents. La prova més clara és que els últims pressupostos aprovats són els de 2009. Ara mateix no disposem d’un pressupost actualitzat per a 2014. I podríem enumerar les desenes de problemes que han creat, des de les innombrables xapuces en les obres a les sentències per decisions irregulars. Castelló i els seus són una autèntica ruïna: Angel Perales , Borde Norte, Borde Sur, … Desenes de milions d’euros perduts per la prepotència del PP.

2. Si no hi ha hagut un govern diferent des del principi és perquè hi ha partits que preferixen ocultar-se en l’oposició en comptes de demostrar que són capaços de posar en pràctica el seu programa electoral. Seria desitjable que en les pròximes eleccions, a banda del programa, expliquen si van a continuar amb la mateixa política.

3. Han passat tres anys i l’oposició no ha sigut capaç de presentar una alternativa i això ha permés al PP governar en minoria. Per una banda la legislació deixa massa marge de maniobra a l’alcalde i per altra és patent que hi ha pactes entre el PP i altres partits, especialment SP, que encara estan vigents i que es palpen en plens i comissions.
Potser la clau no és tant saber si és el moment oportú sinó si realment una moció tindria els suports necessaris.
Compromís des del primer dia ha plantejat les condicions innegociables i el PSOE les sap. Per tant és la seua responsabilitat presentar una proposta seriosa damunt de la taula que puga valorar la militància de Compromís i els seus simpatitzants.

4. De moment el que sabem és que la proposta partix del grup municipal i que no té el suport de l’executiva municipal. I evidentment això ens porta a pensar que es tracta més d’una maniobra en clau interna que d’una aposta real. No volem entrar en assumptes interns d’altres partits, però ja s’ha fet públic el pronunciament de la secretària local del PSOE. I tampoc no coneixem la postura d’EU, ja que nosaltres no portem cap iniciativa en este assumpte.

5. Compromís sempre dóna la cara i prendrà les decisions que considere més convenients des de la responsabilitat i des de la nostra voluntat de servei als ciutadans. Un canvi de govern és desitjable, però s’han de donar les condicions, i les condicions depenen de tercers. La feina del PSOE és convéncer-los, començant pels de casa. I el rellotge ja s’ha posat en compte arrere.

Quico Fernández: “Les declaracions de Castelló demostren el grau de nerviosisme que es respira al PP, i és  que es juguen el sou. Ha abandonat les seues obligacions com a alcalde, per a dedicar-se a les Corts i per a promocionar el seu delfin. Ha abdicat de l’alcaldia, però sap que el seu hereu no va a regnar: els resultats de les europees parlen clar i alt. Ni tan sols té segur el seu futur a València, a pesar  que el seu nom sempre sona quan es parla de remodelacions. Hi ha tants imputats i mediocres en el PP valencià que algun dia li tocarà. Perquè mèrits en fa, entre altres votar en contra de tot allò que puga beneficiar Sagunt i a més intentar ocultar les vergonyes a la Generalitat, com en el cas de la Gerència. Ha pres decisions d’unes conseqüències tan greus, com en la plaça Angel Perales ,que si tinguera un mínim de vergonya i dignitat se n’haguera anat a casa. Però ell no, ell és un professional, i ja li buscaran alguna cosa, si és que poden i volen. Per tant, enviar-lo a l’oposició o a casa seria un gran servei als ciutadans, que com a mínim s’ha de valorar.”