M’agradaria començar donant l’enhorabona, una volta més, a Cristina Plumed com a nova presidenta d’ASECAM. Ara comença un repte molt important tant en la seua vida com en la continuitat de la pròpia associació.

Deixam fer unes reflexions sobre que és i ha de ser ASECAM, pot ser no les compartisques però son les meues. Pense, i crec que ja ha arribat l’hora, que ASECAM ha de creure en un teixit empresarial a la comarca plenament competitiu al més alt nivell, s’ha d’enorgullir de les instal·lacions i infraestructures pròpies que ofereix la comarca, amb zones industrials clarament definides, estructurades i degudament habilitades preparades per afrontar els nous reptes de les societats cada vegada més dinàmiques, on les comunicacions siguin un referent nacional i estatal, on tant la xicoteta com la gran empresa tinguen cabuda, on els empresaris i emprenedors de la comarca no hagin de marxar per no disposar de capacitat per cobrir el seu creixement. On la població estigui el màxim d’integrada en el teixit empresarial dels pobles.

ASECAM deu de ser una associació apolítica i transparent, molt important, i que ha de ser un instrument d’utilitat per a empresaris i empresaries, i treballadors i treballadores. Heu de tractar de potenciar l’actual teixit empresarial existent al Camp de Morvedre a través d’una millora dels condicionants que així ho puguen dur a terme, tals com millora de les infraestructures, de la formació, de la col·laboració, i de convenis en altres institucions sent aixì el motor extern a l’administració pública que pot fer de timó en l’època de crisi que estem vivint.

Ningú no nega avui que estem immersos en una crisi econòmica que un relat tremendista encara pot agreujar. Els indicadors de
la crisi s’estan disparant: augment de l’atur, disminució del consum, congelació en la producció, reducció de la capacitat adquisitiva, tancament d’empreses… Les conseqüències no s’han fet esperar. Les capes més baixes de la població se’n ressenten clarament. Les persones menys preparades són les primeres que van a ’atur, entre elles, molts immigrants. Les necessitats socials són més agudes.

Des d’ASECAM també s’ha de lluitar per la defensa del treball i per a que no hi hagen eixe tipus d’injusticia, com deia Willy Brandt qui “Permetre una injustícia significa obrir el camí a totes les següents”, t’encorratge des d’ací a liderar de manera forta i directa tot aquest procés que no serà “un camí de roses”. Ànim!

Albert Llueca és regidor a l’Ajuntament de Sagunt