Aquells que tenim la sort de passar estos dies de Nadal amb la companyia de xiquets i xiquetes anem recobrant la il·lusió que, fruit de les circumstàncies de la vida, moltes voltes cruel, havíem perdut. No hi ha res com veure els somriures innocents dels més menuts quan reben els seus regals de Nadal, com amb les seues mans accelerades i nervioses esgarren el paper i descobreixen que al seu interior hi ha el joguet que hi havien demanat.
Confesse que quan era menut la meua part preferida dels nadals era escriure la carta als reis i que ara, després de tant de temps, em fascina veure com els més menuts són capaços d’agafar un llapis i elaborar les seues cartes amb els seus desitjos. La majoria dels xiquets i xiquetes empren estes cartes per a demanar els joguets que veuen a la televisió o als catàlegs que arriben a casa, però altres empren estes missives per tal de demanar a ses majestats coses molt més valuoses: la pau al món, la fi de les disputes idiotes entre polítics, una major implicació en la lluita contra el canvi climàtic. Fa uns anys recorde haver sentit que un xiquet de Borriana demanava als reis vacunes per a tots els xiquets i les xiquetes del món. Mai deixarà de sorprendre’m la capacitat dels més menuts per a pensar d’una forma encara més lògica que molts adults.
Els nanos creixen molt apresa i prompte s’adonen de la veritat: ni el “ratoncito Pérez” ni el pare Noel ni els reis de l’orient són ens reials, són conceptes que els adults inventem per tal de mantenir-los la il·lusió infantil i estimular la seua imaginació, a l’hora que mantenim vives algunes boniques tradicions. No fingim. Als adults ens agrada veure la felicitat en el rostre dels xiquets i és tan fàcil fer-los feliços. Hi ha prou amb un simple truc de màgia o un avió de paper per veure com es dibuixa el somriure i com la seua imaginació vola. Eixa felicitat dibuixada en la cara dels xiquets és la demostració empírica de l’axioma de Quevedo: allò que més valor en té, curiosament, no en té preu. És molt barat fer feliç als més menuts. Tots sabem fer avions de paper, contar un conte o fer un truc de màgia.
Desitjos infantils com la pau al món, la lluita contra el canvi climàtic o un programa mundial de vacunació no en són diferents. Són també coses molt fàcils d’aconseguir si veritablement en tinguérem voluntat i aprenguérem a veure el món amb els ulls humils dels més menuts. Si tots vérem el nostre món amb la humilitat d’un xiquet comprovaríem que ni la pau mundial, ni l’escalfament global ni la lluita contra les malalties infeccioses són reptes tan grans i impossibles d’assolir. Sols cal canviar el xip. Adonar-se que no som tan especials, que tots vivim en la mateixa roca que pega voltes al voltant d’una estrela irrellevant al mig d’un cosmos infinit; que totes les persones, amb independència del nostre credo religiós o les nostres creences polítiques, volem el mateix: una vida digna per a nosaltres i per als nostres. Que no som més que el resultat d’una partida de daus, un fruit de l’atzar còsmic i que, per tant, l’única forma que tenim de continuar formant part d’esta realitat –si és que hi ha algun altra- és aprendre a viure junts, compartint, com fa la xicalla, les gràcies i les desgràcies, que per a anar als llocs hi ha prou amb un autobús i que no cal deixar-se els estalvis i el planeta en l’últim model de Tesla.
Podria acabar demanant als reis d’orient que els nostres polítics, a tots els nivells, deixaren de costat les estupideses i es posaren a treballar en les coses importants, però això, crec, seria infructuós. Com un xiquet preferisc ser més imaginatiu i hui demane als reis d’orient que la gent, la de tot el món, siga més humil, com els més menuts. Crec que així serà possible construir eixe món amb vacunes i pau per a totes i tots.
Per: José Fco Gómez Rincón Joves PV del Camp de Morvedre i l’Alt Palància