El 7 de novembre de 2015 confluirem a Madrid milers de persones de tot l’Estat, convocades pel Moviment Feminista, per manifestar-nos contra les violències masclistes.
Totes les persones i entitats, especialment les públiques, estem emplaçades no només a manifestar-nos i contribuir a aquesta acció ciutadana, sinó a reactivar i millorar la prevenció i la resposta, deu anys després de la llei integral contra la violència de gènere de 2004, de les nombroses lleis autonòmiques i un any després de la ratificació del Conveni d’Estambul (BOE del 6 de juny de 2014), que s’incompleixen substancialment quant a prevenció en l’àmbit educatiu, que només donen protecció laboral o econòmica a l’1% de les 126.742 denunciants, o d’habitatge, mentre creix la desigualtat, que és el medi de cultiu de la violència”
Els ajuntaments, com a institucions més properes, som imprescindibles per a la prevenció i l’atenció social, jurídica i psicològica que estableix l’article 19 de la llei estatal de 2004. En canvi, l’article 27.3.c) de la Llei de Règim Local reformat per la Llei 27/2013 diu que els ajuntaments només podran prestar serveis socials, de promoció de la igualtat d’oportunitats i de prevenció de la violència contra la dona per delegació de l’estat o de la comunitat autònoma finançada al 100%, que en absolut cobreixen els 6 milions de la partida 45 del programa 232C de Violència de Gènere en el projecte de pressupostos de l’estat 2016. Per això, aquest Ajuntament es compromet a treballar, no només el 7 de novembre davant la Marxa Estatal contra les Violències Masclistes, o el 25 de Novembre, Dia Internacional contra la Violència contra les Dones, sinó tots els dies de l’any i tots els anys.
La violència de gènere és fruit de les desigualtats socials que fan a les dones vulnerables. Malgrat les reiterades declaracions en contra d’aquesta violència, els assassinats que se’n deriven no disminueixen, així com tampoc les xifres de les agressions que tenen consideració de delicte penal. És necessari que les institucions públiques manifesten el seu rebuig a la violència cap a les dones i que les seues declaracions es facen realitat cada dia amb la coherència de les accions.
Segons l’Agència de Drets Fonamentals de la Unió Europea, a l’Estat Espanyol més d’una de cada cinc dones majors de 15 anys (22%) ha patit violència física o sexual per part de la seua parella i menys d’una cinquena part ho ha denunciat. Any rere any les xifres es repeteixen i la violència masclista és la primera causa de mort prematura entre les dones, el masclisme mata i ha de ser una qüestió política de primer ordre.
L’Observatori de Violència de gènere del Consell General del Poder Judicial ha fet una seriosa advertència: els ajustaments són responsables que moltes dones retiren la denúncia, ja que es troben en una situació de desprotecció que l’actuació municipal podria compensar. La manca d’una implicació responsable dels ajuntaments en les polítiques d’igualtat posa en situació de risc moltes dones. És per això que malgrat les declaracions de rebuig, aquesta violència també és exercida des de les mateixes institucions quan abandonen el deure a garantir el dret a una vida digna de tota la ciutadania, de totes les ciutadanes.
És molt reocupant el grau de presència de la violència contra les dones entre joves i adolescents, que mantenen perfils de submissió i cels, i ens indica que no estem anant per on cal en educació i prevenció. Cal denunciar la LOMQE (Llei Orgànica de Millora de la Qualitat de l’Ensenyament) que elimina els valors coeducadors.