Opinió
Avançada la nit del diumenge passat, hi tornaven prou esgotats al Port de Sagunt, després de lliurar les actes a la seu. Les notícies no hi eren bones pel que fa als resultats electorals, molt discrets en l’àmbit municipal i massa roïns en l’àmbit autonòmic doncs acabàvem de perdre la possibilitat d’un tercer Botànic.
De camí, la nit de foscor agra, deixava entreveure la partida de Montíber. Un tresor natural que cal estimar amb tot el cor. Al meu cap varen acudir tantes coses per les quals estem lluitant, sempre amb coherència i d’acord amb els nostres principis, com havia dit el meu company Pepe Gil, eixa nit. Una hi era Montíber, el front més actual i destacat, on l’especulació aliena a les necessitats productives, vol arrabassar-nos la terra més fèrtil de la comarca. Altres eren les amenaces al paratge de Romeu o l’estat deplorable de les nostres platges.
Altres orientacions polítiques defugissen i callen amb esbalaïdora disciplina sobre les amenaces cap a la nostra terra quan el poder els crida a l’ordre. Tanmateix, la nostra consciència de ser poble, ens impedeix trair els nostres principis per guanyar més vots. No cal dir que altres, fent servir estratègies de màrqueting, s’emprenyen en vendre fum quan en realitat, amaguen, en tot o en part, amenaces serioses cap a la integritat del nostre patrimoni mediambiental o de qualsevol altra índole, amb conseqüències que poden ser irreparables i suposar la seua destrucció. No ho tolerarem.
Com va escriure el poeta, Vicent Andrés Estelles: «Assumiràs la veu d’un poble, i serà la veu del teu poble, i seràs, per a sempre, poble. No podràs escriure els poemes i callaràs tota la nit mentre dormen les teues gents, i tu sols estaràs despert, i tu estaràs despert per tots». Nosaltres som molt d’ací i ens toca estar desperts perquè hem assumit la veu del nostre poble. Tenim principis que no canviem, ni venem per quatre quinzets o un grapat de vots, i quan ens toca estar desperts en la maleïda nit de foscor agra, estarem desperts perquè ens han parit per a vetlar en la llarga nit del nostre poble, de Sagunt. Prest o tard, vindran monstres de ferro, acompanyats d’orcs i lladres botiflers que voldran posar-nos, de nou, la cova en casa, per destruir de manera irreversible Montíber i tot allò que moga la seua ambició, siga per treure guanys econòmics o pel pur plaer de destruir el nostre territori, la nostra llengua i la cultura valenciana, i tot allò que des de fa més de 700 anys vertebra el nostre País Valencià.
Estarem a la guaita, sense dubte. Nosaltres ens hem deixat literalment la pell de manera seriosa, honrada i responsable, no sols en educació, sanitat o serveis socials. També hem millorat les xifres d’ocupació, reindustrialitzat el sector productiu valencià o millorat els parcs industrials. Les dades ho corroboren. És la nostra forma d’entendre l’acció política.
Tal volta hem sigut massa innocents, creient en la capacitat crítica de la gent, quan en temps d’eleccions, esclatava intencionalment una campanya manipuladora, plena d’engany, urgida pels mitjans de comunicació i els seus amos, als quals, els valencians els importem una fava. Llavors, han fet creure que el 28 M, no es votaven les propostes per l’estat de benestar i qualitat de vida gestionades des de les nostres institucions valencianes o des dels governs locals, sinó un plebiscit al “Sanchismo”, concepte vacu de nou segell, amb connotacions negatives, però que en realitat ningú sap ben bé què significa. I el pitjor, hi ha qui ha comprat aquest discurs en número suficient per a desestabilitzar la balança de resultats electorals del 28 de maig.
També crec que hem sigut ben pensats i s’ha aprofitat dita candidesa contra nosaltres, dins del Botànic o en el mateix pacte de la Gerència, quan els nostres propis socis de govern han emprat tècniques propagandístiques per a fer seus projectes que ja estaven enllestits per nosaltres o s’han apropiat del nostre treball de forma deshonesta.
Nosaltres, que hem estat en tantes batalles, som els impulsors de Parc Sagunt I, amb la implantació de desenes d’empreses, generadores de milers de llocs de treball, el que ha suposat progrés i riquesa per a la nostra ciutat… La realitat és palesa, i no podem defugir-la. Ara bé, mai renunciarem als nostres principis, a Motíber, a Gausa, a la Vil·la, al Paratge de Romeu, a l’estat de les nostres platges, al patrimoni cultural de Sagunt i per descomptat, a la nostra llengua per assumir en valencià la veu del nostre poble i caminar decididament. Tornarà la primavera valenciana.
Josep Manuel Tarazona i Jurado
Regidor d’Educació de l’Ajuntament de Sagunt