Article publicat en el número 319 d’EPDA
En un moment en el que tot sembla estar eclipsat per la construcció de la gigafactoria i els milers de llocs de treball que s’espera generar, es fa força complicat poder debatir sobre el panorama de la gestió municipal. A Sagunt vivim una situació crítica, amb projectes que estan completament paralitzats, com ara el centre polivalent de Sant Cristòfol, la EPA a Sagunt, les obres del Casino, o la reforma de la central de policia local, on l’Ajuntament ha perdut el finançament FEDER i passarà a assumir el 100% del cost el consistori, el que significa que, després d’haver tingut que augmentar en més d’un 50% el valor pressupostat de l’obra, l’Ajuntament passarà de pagar uns 325 mil euros a vora 1 milió d’euros, per no haver fet les coses bé a temps.
El senyor alcalde va dir fa poc que obrir la piscina en l’últim cap de setmana de juny és una manera d’evitar una despesa injustificada pel poc ús que es fa d’esta -es veu que en juny la gent no té calor i no necessita refrescar-se. Una manera molt estranya de definir l’eficiència quan es malbaraten els diners en moltes altres coses que podrien ser no tan prioritàries. Si la campanya d’estiu s’obri a la platja amb tots els recursos necessaris a dia 1 de juny, entenc que també la campanya de la piscina descoberta deuria iniciar-se també en la mateixa data. Què hi ha ciutadans de primera i de segona al nostre municipi?
Sembla que alertar dels problemes que va a causar la instal·lació de la gigafactoria i les conseqüents necessitats que va a fer falta cobrir perquè la ciutat puga funcionar quan vinga tanta gent –que ja està venint- siga posar pegues a esta gran inversió. Més bé, és plantejar a l’Ajuntament, a la Conselleria, a l’Estat, que és necessari escometre determinades inversions per a garantir que els serveis públics es presten amb la millor qualitat. Estic ben segur que ni l’hospital, ni els consultoris, ni les infraestructures educatives van a ser ampliades per a donar resposta a les necessitats dels ciutadans en menys de 4 anys. Mentrestant, podem veure com el desenvolupament de les infraestructures necessàries per a millorar la connexió de la gigafactoria amb les vies rodades i ferroviàries, o per a assegurar-se el subministrament d’energia estan fent-se en temps rècord. Només fer una comparació: quant s’ha tardat en desenvolupar l’estació intermodal de Parc Sagunt, i quan s’espera que es faça un projecte similar però per al trànsit de persones on l’estació de RENFE a Sagunt? Sembla que hi ha dues velocitats en açò del “progrés”, i a la ciutadania sempre ens toca moure’ns a un ritme més lent que el comercial.
Esperem que la màxima autoritat haja dut del viatge a Nova York, sufragat pels ciutadans de Sagunt, exemples de mobilitat i sistemes de comunicació sostenible, de cura del medi ambient, i projectes que, en definitiva, facen funcionar el municipi. Lamentablement crec que la visita a amics i a empreses que treballen per a la ONU ha sigut senzillament una visita de agraïment i poc més. Al temps.
Pepe Gil, portaveu del grup municipal Compromís per Sagunt