Després de tres anys de ser aprovada una moció presentada per Compromís sobre l’aplicació de la Llei de la Memòria Històrica la fem efectiva i ahir Quico Fernández, firma mitjançant, la retirada de manera inmediata els títols honorífics concedits a José Antonio Girón de Velasco (Ministre de Treball durant la Dictadura franquista. Nomenat Fill Adoptiu per l’Ajuntament al març de 1954) i de Francisco Franco Bahamonde (Cap de l’Estat des de 1939 a 1975. Medalla d’Or de la Ciutat concedida en 1965), així com, la modificació dels noms dels carrers Vascongadas, Castilla La Nueva, Castilla la Vieja i León per els noms actuals corresponents a les Comunitats Autónomes nascudes de la democràcia i com així ho diuen en els seus estatuts d’autonomia, cosa que ja està en marxa en la Comissió de Toponimia de la Ciutat.
La Llei 52/2007, de 26 de desembre, per la qual es reconeixen i amplien drets i s’estableixen mesures en favor de qui van patir persecució o violència durant la Guerra Civil i la dictadura, ha vingut a iniciar el tram final de la reparació moral que les administracions i els ciutadans devem envers qui van patir la persecució, les injustícies i els greuges, bé per motius polítics o bé per motius religiosos, en aquells dolorosos anys de la història espanyola.
Es tracta d’un camí de reconeixement iniciat de manera puntual i desinteressat, per ciutadans i ciutadanes que, de manera conscienciada i anònim, van voler portar a la memòria col·lectiva la nostra falta comuna i el nostre oblit envers qui van morir en defensa de les llibertats democràtiques en el nostre país. Un camí de reconeixement al que les institucions es van sumar amb l’aprovació de la Proposició No de Llei aprovada en el Congrés dels Diputats per unanimitat el 20 de novembre de 2002, posteriorment continuat per l’Informe de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa signat a París el 17 de març de 2006.
Amb la Llei 52/2007, les Institucions Públiques queden compromeses per a la reparació dels danys causats en els tres anys de la Guerra Civil i en les quasi quatre dècades posteriors de repressió franquista que va causar greus danys contra la vida, els drets humans més elementals, l’estat civil, la nacionalitat… pel fet d’haver pertangut o donat suport a determinades creences polítiques, religioses o morals diferents a les del bàndol vencedor.
La Llei de Memòria Històrica
Des del 27 de desembre de 2007 és en vigor la Llei de Memòria Històrica. Una iniciativa per la qual es reconeixen i amplien drets i s’establixen mesures a favor dels qui van patir persecució o violència durant la Guerra Civil i la Dictadura.
Esta Llei, a l’origen, és fruit dels treballs de la Comissió interministerial per a l’estudi de la situació de les víctimes de la Guerra Civil i del franquisme. Amb la Llei es complia una proposició no de llei aprovada pel Congrés dels Diputats l’1 de juny de 2004. La proposició instava el Govern a dur a terme un estudi sobre els danys i perjuís ocasionats per la Guerra Civil i la repressió de la Dictadura i a atorgar una indemnització a les víctimes, així com facilitar l’accés als arxius on es custodien els documents relatius a estes.
La Comissió interministerial va complir este mandat. Després de més d’un any i mig de treball, a més de la Llei, va elaborar dos informes: l’Informe general que recull totes les actuacions que s’han dut a terme en favor de les víctimes des de la transició democràtica i un diagnòstic sobre la seua situació actual, i l’Informe sobre arxius, en el qual es va analitzar l’estat en què es troben els arxius on es custodien documents relacionats amb les víctimes o al•lusius a estes.
L’article 15 de la Llei de Memòria Històrica insta les administracions públiques a prendre les mesures oportunes per a la retirada, en l’àmbit de les seues competències, d’escuts, insígnies, plaques i altres objectes o mencions commemoratius d’exaltació, personal o col•lectiva, de la sublevació militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la Dictadura.
De manera excepcional, es conservaran les mencions que siguen d’estricte record privat, sense exaltació dels enfrontats, o quan hi concórreguen raons artístiques, arquitectòniques o artisticoreligioses protegides per la llei. Per valorar els supòsits d’excepcionalitat en la retirada de símbols, el Ministeri de Cultura va crear una comissió tècnica d’experts.