Article publicat a El Periódico de Aquí
Després de molt de temps com a lesbianes reivindicatives ens plantegem algunes qüestions i contradiccions quotidianes que estem vivim. La vida és complexa i el nostre entorn social multicolor, no sempre esdevé lluent, més bé, té molts tons a sovint foscos i grisos.
Per exemple, en l’ambient laboral, es dona la paradoxa que algunes dones lesbianes mai han tingut problemes treballant en un entorn masculinitzat i d’edat madura, mentre que altres, sí ho han sofert amb homes joves fins al punt de tindre que abandonar el treball.
Com a educadores que som, no estem en desacord amb la tòpica frase “Fa falta més educació. Tot es soluciona amb més educació”, però considerem que aquesta no es dona només en els centres. No penseu que les famílies, la ciutadania, l’administració, els mitjans eduquen també?
I clar que sí, les escoles, els instituts tenen plans de convivència i apliquen mesures front a actituds i atacs homòfobs en les seues aules. Això que era més habitual fa uns anys, ara, hi ha evolucionat a millor i es veuen amb naturalitat les demostracions de les diferents opcions sexuals. Generalment…
Però què passa perquè eixe alumnat adolescent que no tenia problemes amb companys homosexuals, quan es converteix en jove o adult mostre comportaments homòfobs?
Les xarxes òbviament contaminen moltíssim amb discursos d’odi i populistes que s’estenen a la xenofòbia i als comportaments masclistes. I front a açò, és molt difícil lluitar fent tallers, jornades, xerrades, mostrant símbols, etc. tant en els centres educatius com en les institucions que estan per la llavor.
En eixa tasca comuna de convivència, ens felicitem que sindicats organitzen taules rodones i oferisquen una oportunitat de debat al voltant de la qüestió LGTBI o que les noves associacions sorgides al nostre poble, normalitzen el discurs de la tolerància. I per suposat, que s’haja creat una regidoria LGTBI al nostre municipi que puga implicar de forma transversal a tots els àmbits socials.
I què n’hi ha de l’altra administració superior que ara ens governa, la Generalitat Valenciana? Doncs, cal mostrar-li el rebuig a la seua LGTBI-fòbia institucional i social. A més, volem que s’apliquen les mesures de l’Estratègia Valenciana per a la igualtat LGTBI 2022-2027. Instem que es blinde la Llei 23/2018 d’Igualtat de les persones LGTBI i la Llei 8/2017 integral del reconeixement del dret a la identitat i a l’expressió de gènere consensuant qualsevol modificació amb el Consell Valencià LGTBI i el Consell Consultiu Trans respectivament. Exigim al PP que retire de manera immediata el recurs a la Llei 4/2023, de 28 de febrer, per a la igualtat real i efectiva de les persones trans i per la garantia dels drets de les persones LGTBI davant el Tribunal Constitucional.
I per suposat, donem suport a les accions organitzades per les associacions LGTBI mostrant el suport institucional i no ingerint en la seua autonomia.
Estem convençudes que si la gent ens veu com a professionals, companyes, veïnes, és a dir, primer com a persones dignes, confiables, amables, el fet de ser lesbianes, serà un altra característica comparable a ser música, de pares forasters o farmacèutiques.
Nosaltres com a dones compromeses amb la lluita LGTBI i amb les polítiques d’esquerres, seguirem traient la bandera al balcó, anant a la manifestació de València i de Sagunt, portant polseres, tatuatges o enganxines, defensant les idees i a les persones amb diferents opcions sexuals… Ja sabeu, som molt de plantar cara a l’odi i estimar lliure. I sí, encara que nosaltres ho vivim de forma natural, cal celebrar l’orgull, reivindicar, estar atentes i compromeses…amb quotidianitat.
Gema Juan i Maria Josep Soriano
Membres de Compromís Sagunt