La pobresa energètica es defineix com la incapacitat d’una unitat familiar per poder assumir el pagament de les despeses d’energia per a les seues necessitats bàsiques. Aquestes necessitats bàsiques són per exemple disposar de calefacció i aigua calenta per ús sanitari o poder cuinar els aliments.
El Comité Econòmic i Social Europeu va aprovar l’any 2011 un dictamen referent a “ La pobresa energètica al context de la liberalització i de la crisi econòmica” (Diari de l’UE 11 de febrer del 2011) en el qual es proposa tenir en compte la pobresa energètica a l’hora d’elaborar qualsevol política energètica, considerant la pobresa energètica una nova prioritat social que necessita suport a tots els nivells. Per altra banda La Comissió Europea ha començat a incloure el concepte de pobresa energètica a l’hora d’orientar les seues polítiques energètiques i de protecció dels consumidors.
En aquest sentit les Directives 2009/72/CE i 2009/73/CE del mercat interior d’electricitat i gas obliguen els Estats membres a prendre mesures i a planificar com donar solucions a aquesta problemàtica. En l’àmbit estatal es calcula que vora el 10% de la població no pot costejar-se les despeses que representa mantenir l’habitatge dintre d’un interval de temperatura adequat.
Perquè un habitatge reunisca les condicions climàtiques recomanades per a la salut la temperatura a l’hivern ha d’oscil·lar dels 18º al 20º als mesos més gelats i no superar els 25º a l’època més càlida. La pobresa energètica ve determinada principalment per dos factors. Per una banda, la baixa eficiència energètica de l’edificació que es dóna principalment amb els edificis més econòmics, construïts amb aïllaments insuficients i que incrementa notablement la quantitat d’energia requerida per climatitzar-los. Per altra banda l’alt cost de l’energia, sumada a la manca d’ingressos necessaris de les llars que pateixen la pobresa energètica, dóna com a resultat que les famílies no puguen fer front a les necessitats més bàsiques. Aquests factors conjugats provoquen que els habitants patisquen riscos per la salut innecessaris fins a l’extrem d’augmentar el risc de mortalitat de la gent més gran.
No només això, la liberalització del mercat elèctric fa que ens molts casos, les factures que el consumidor, amb recursos o no, fa front al respecte de l’energia són moltes voltes revisables i reduïbles. De la mateixa manera que es busca la reducció de la factura elèctrica i de calefacció a les instal·lacions municipals, des de Compromís pensem que també cal donar la convenient informació a tota la ciutadania sobre estalvi energètic a la llar, especialment respecte aquella que té menys recursos i, on moltes voltes és el propi Ajuntament qui fa front a eixes factures a través de Serveis Socials.
Pels motius abans esmentats, el Grup Municipal de Compromís presenta al Ple de l’Ajuntament de Sagunt, per tal de debatre i, si escau, aprovar, els acords següents:
ACORDS
PRIMER.- L’Ajuntament de Sagunt, a través dels tècnics municipals, posarà en marxa una campanya per a l’assessorament en matèria d’eficiència energètica a aquelles persones amb menys recursos, per tal de reduir la factura elèctrica i de calefacció.
SEGON.- L’Ajuntament de Sagunt insta la Generalitat Valenciana a aprovar un decret de llei per la via d’urgència que impedisca tallar el subministrament de llum i gas durant els mesos en què es registren les temperatures més extremes de l’any a les famílies que acrediten la manca de recursos. A més de concedir un ajornament del pagament dels rebuts pendents.
TERCER.- L’Ajuntament de Sagunt insta la Conselleria de Medi Ambient, Aigua i Habitatge per a posar en marxa un pla per a la Rehabilitació Energètica dels Edificis i dotar aquest pla de les subvencions necessàries per al seu desenvolupament.