La manifestació per la Llengua i en record de les Normes de Castelló ha aplegat milers de persones a la capital de la Plana, força més que no en anys anteriors. En un ambient molt reivindicatiu i festiu alhora, hi han participat unes qunize mil persones, segons Castelló per la Llengua. A la capçalera hi havia el màxim dirigent del PSPV, Ximo Puig, el diputat de Compromís Joan Baldoví, el diputat de la CUP Quim Arrufat, Agustí Cerdà (ERPV), Joan Francesc Mira i el president d’Escola Valenciana, Vicent Moreno. Entre els manifestants s’ha desplegat la famosa senyera infinita d’Almenara i s’han cantat albades des de la Casa de les Normes, on es va signar l’acord ortogràfic.
Convocada pel col·lectiu Castelló per la Llengua amb el lema ‘Que no et retallen la llengua! Pels drets socials i lingüístics’, la manifestació ha sortit de la plaça de la Independència cap al passeig de Ribalta amb una gran representació d’entitats socials de tot el país (com Somescola), sindicats (com l’STEI de les Illes) i partits de la l’oposició a les Corts (PSPV, Compromís i EUPV).
Com ha destacat el portaveu de la plataforma, Avel·lí Flors, la manifestació tenia tres objectius fonamentals. D’una banda, mostrar el rebuig a l’avantprojecte de llei d’educació espanyola del ministre Wert, que ‘relega les llengües cooficials a una posició secundària’, i defensar la immersió lingüística. D’una altra, els convocants reclamen al president de la Generalitat, Alberto Fabra, que solucioni la interrupció de les emissions de TV3 al País Valencià després de la sentència del Tribunal Supremo espanyol. Per la plataforma, la solució passa per un acord de reciprocitat entre les televisions públiques del País Valencià, Catalunya i també les Illes. En aquesta línia, la manifestació també volia denunciar ‘l’intent de privatització de Canal 9’, una televisió que hauria de ser pública i plural, amb més presència del català. En aquest sentit, els manifestants han mostrat la solidaritat amb els treballadors de RTVV, on hi ha un ERO que afecta 1.200 treballadors.
Recordant les Normes, contra Wert
Fa vuitanta anys que les principals institucions culturals del País Valencià signaren les Normes de Castelló amb què s’acceptava la unitat lingüística amb tota la seva diversitat. Per a commemorar el vuitantè aniversari de les també anomenades Normes del 32, s’havia convocat aquesta manfiestació a Castelló de la Plana, en defensa de la llengua, justament en un moment en què és més atacada que mai. De fet, la manifestació també era una resposta popular a l’atac contra l’ensenyament en català del govern espanyol.
Aquesta és la primera gran marxa contra el projecte de Wert en què hi ha hagut representants de tots els Països Catalans. La jornada ja havia començat al matí amb conferències. A les sis de la vesprada la manifestació ha sortit de la plaça de la Independència fins a la Pèrgola, on després han començat les actuacions d’Obrint Pas, Agraviats i KOP.
Prop de dues-centes entitats han donat suport al ‘Manifest per la llengua’, on es recorda ‘el context d’atacs sense precedents immediats cap a la llengua’, i s’hi declara: ‘Només n’eixirem ben parats si ens mantenim units i hi responem de manera ferma i contundent.’ Denuncien que l’avantprojecte de la Llei orgànica de millora de la qualitat de l’educació (LOMQE) ‘pretén relegar el català, el basc i el gallec a una posició d’indigència i marginalitat en els respectius sistemes educatius’ i que és l’enèsim intent del poder central unitarista i monolingüe de trencar el compromís de convivència entre les llengües i les cultures en el marc de l’estat’.
Per això recorden l’acte commemoratiu dels cinquanta anys de les Normes de Castelló, quan el 25 d’abril de 1982 la Plaça de Bous va ésser un clam en defensa de la unitat de la llengua. Allà on Joan Fuster pronuncià un dels discursos més cèlebres, marca històrica i de referència per als defensors de la llengua i la cultura. ‘Trenta anys després, volem recuperar aquell esperit unitari i proclamar en veu ben alta, com va fer Joan Fuster en aquella ocasió, que contra les maniobres hostils al nostre idioma, el poble valencià conscient alçarà la resistència més decidida i més clara’.
info www.vilaweb.cat