Pablo Uriel va ser un jove metge de Saragossa d’idees progressistes que, per circumstàncies de la vida, hagué de servir en l’exèrcit rebel·lat contra el legítim govern republicà durant la Guerra Civil. Capturat pels republicans, estigué empresonat aproximadament un any (1938) al monestir del Puig. La seua filla Elena contava recentment -durant la presentació al Port de Sagunt de la nova edició ampliada de les seues memòries, No se fusila en domingo, l’anècdota de la visita que feu amb son pare, ja ancià, al monestir. El guia explicava que una important obra d’alabastre de l’església fou destruïda a l’inici de la guerra “pels rojos”, i el tímid ancià no pogué deixar de dir: “fuimos nosotros, los nacionales”. Elena Uriel explicava que encara conserven la caixeta d’alabastre que li regalà un company de presidi que matà les llargues hores d’avorriment confeccionant caixetes per a regalar als companys. Sembla que el guia no s’ho acabà de creure.
Per sort, després de molts anys d’ignorància i oblit propiciats per la por i la repressió de la dictadura, nombrosos investigadors han elaborat treballs en què s’estudia aquest període nefast de la nostra història. Per exemple, el gran treball de l’historiador Vicent Gabarda sobre els afusellaments i la repressió republicana i franquista. O el documental de À Punt “Experiment Stuka”, quan la Legió Còndor alemanya “provaren” sobre quatre pobles de l’interior de Castelló (Albocàsser, Ares del Maestrat, Benassal i Vilar de Canes, on moriren 39 persones) els nous models Junker 87 A, els Stuka. Simplement es tractava de calibrar si suportarien una nova bomba de mitja tona. Després es farien famosos a Gernika i a la imminent Guerra Mundial.
El passat 25 de maig se celebrà a Alacant el 84 aniversari del “Bombardeig del Mercat” (1938). Entre 7 i 9 Savoia SM-79 de l’aviació feixista italiana amb base a Mallorca causaren prop de 300 morts i més de 1000 ferits al centre d’Alacant. La gent havia acudit al mercat municipal davant la notícia de l’arribada de queviures, i les bombes caigueren de manera deliberada sobre la població civil en un dels atacs aeris més sagnants de la Gerra Civil. La majoria de les víctimes foren enterrades en fosses comunes sense làpida ni recordatori, fins al 1995!
Ací a Sagunt, el pròxim 22 de desembre farà 85 anys del bombardeig dels mateixos avions italians sobre l’estació i el barri del Raval, que causà més de 40 morts. No fou l’únic, però sí el més cruent. Els feixistes italians castigaren sobretot les instal·lacions marítimes i siderúrgiques del Port de Sagunt, que com l’estació ferroviària eren objectius militars. Però en aquest cas les bombes arribaren ben endins del nucli urbà.
La mateixa situació es va donar a Castelló fins al juny de 1938, en què la ciutat va ser presa per l’exèrcit franquista (Castelló sota les bombes, Onada Edicions). Fins a eixe moment els avions Savoia italians i la Legió Còndor alemanya deixaren caure sobre la capital de la Plana els seus projectils. Per això m’ha sorprés la lectura del llibre de memòries de Ramón Casans -Mi Arcadia- quan parla del soterrar a Castelló del seu iaio matern: “Falleció el 21 de Abril de 1938 en plena Guerra Civil, y cuando lo llevaban al cementerio Dolores Ibárruri alis “La Pasionaria”, que volaba estas tierras en una avioneta llamada “la Pava”, portadora de una ametralladora, cuando el cortejo fúnebre se encontraba cercano al cementerio les sobrevoló y, ametrallándoles, les obligó a abandonar el féretro de la susodicha ametralladora, siguiendo con el enterramiento cuando la ametrallante ya había desaparecido por encima de sus cabezas” (pàg. 87). De veres ningú amb trellat ha llegit el llibre abans de publicar tan gran barbaritat? Ni els il·lustres prologuistes hi han fet una ullada? Perquè l’altra possibilitat és molt pitjor: que hagen llegit el disbarat i hagen pensat que tot val, fins i tot les mentides evidents. Espere que si el departament de Cultura ha adquirit alguns exemplars -com és habitual amb les autores i autors locals- no es distribuïsca a centres educatius i culturals.
Lluís Alcaide Balaguer
Portaveu de Compromís per Sagunt