General

Manifest contra l’atur, la precarietat, les retallades i la repressió

El Partit Popular, seguint el pacte acordat amb el PSOE mitjançant el qual es va afegir al text constitucional l’article 135, pel qual es prioritzava el pagament del deute públic, en detriment dels serveis socials, està acabant amb l’Estat del Benestar i el fals pacte social que el sustenta. En menys de 48 hores, van acabar amb la intocabilitat de la constitució. L’estat, guiat per la Troica, està duent a terme les reformes ordenades des Brussel·les, que estan portant a la misèria a milions de persones. Arribaren al poder amb un programa polític que no estan complint. Governen a força de decrets des dels seus consells de ministres. La seva política econòmica ha estat basada en les Reformes Estructurals, en la Reforma financera i en la Consolidació fiscal. Molts hem patit ja les conseqüències d’aquestes mesures. Més de sis milions d’aturats al llarg i ample de l’Estat. La meitat d’ells, ja no percep cap tipus de prestació i 1,4 milions, subsisteixen amb la irrisòria ajuda de 426 euros. Al País Valencià prop de 800.000 treballadors pateixen les seqüeles de l’atur. Famílies que han vist truncades les seues vides. Hem patit pujada d’impostos. Augment de l’edat de jubilació. Baixada de Salaris. Disminució de despeses socials-pensions, prestacions, sanitat, educació per assegurar el pagament del deute il·legítim. Privatització dels Serveis Públics. Reforma del Codi Penal per reprimir brutalment la contestació social…Els estats, seguint polítiques neoliberals i coordinats amb organismes supraestatals com el Fons Monetari Internacional, el Banc Mundial, o l’Organització Mundial del Comerç entre altres grups de pressió que guarden els interessos del gran capital, van generar la crisi i han estat aprofitant l’estat de excepció per perpetrar l’assetjament i enderrocament dels drets socials i laborals. Qui pensés que les retallades no podien seguir, que era improbable la continuació del desastre, en poc temps ja té la resposta: retallada de les pensions, tancament i privatitzacions de serveis sanitaris i socials, reforma de l’administració local, reforma educativa, qüestionament del dret a les prestacions per desocupació, o el desmantellament de les ajudes a les persones dependents.Les elits financeres amb l’excusa del pagament del deute il·legítim està generant la pujada d’impostos, l’atur, l’augment de l’edat de jubilació, les retallades en prestacions socials i pensions, la destrucció dels serveis públics de sanitat, justícia o educació, la baixada dels salaris, la pèrdua de poder adquisitiu, l’esclavitud hipotecària, la precarietat laboral, la repressió, els desnonaments, els suïcidis… generen a les classes populars la cultura de la por.Els estats capitalistes, amb les indemnitzacions milionàries als responsables directes de l’estafa financera, amb l’amnistia fiscal i la persecució de l’economia submergida, amb els indults i no enjudiciament de torturadors i maltractadors funcionarials… generen a les classes dominants la cultura de la impunitat .Ens intenten convèncer, amb el mantra neoliberal, que ” No hi ha alternativa “, que només si el gran capital té molts beneficis eixirem de la crisi. Ens diuen que augmentarà la competitivitat i acabaran els problemes si els nostres salaris baixen molt i si rebem menys serveis. Volen que oblidem que com més guanya l’oligarquia, més perdrà el conjunt de la població. La realitat mostra el resultat: des que va esclatar la crisi, ha crescut el nombre de persones milionàries mentre el nombre de persones amb pobresa severa s’ha doblat. Un augment esgarrifós de la pobresa, amb especial incidència en la infància i en les persones grans, la joventut més preparada emigrant; estudiants sense recursos per prosseguir la seva formació negant-los la igualtat d’oportunitats; famílies desnonades sense habitatge i un deute eterna, petites empreses tancant; treballadores i treballadors amenaçats permanentment per l’acomiadament tenint, com a úniques ofertes laborals, treballs en condicions gairebé esclavistes; personal empleat públic acomiadat o retallat un altre any més, persones perdent el drets a la sanitat o l’educació; pensionistes amb menys pensió, un tràgic degoteig de suïcidis provocats per la desesperació i moltes morts ocultes per abandó de persones amb necessitats d’assistència domiciliària…Als que exigim polítiques d’ocupació, protestem per evitar un desnonament injust i inhumà, per defensar un barri habitable sense vies partint per la meitat, per sentir la vergonya que ells no tenen quan es parla sense embuts de comissions, sobres o manifassejos, per intentar impedir el tancament d’un centre públic, per estar en contra d’acomiadaments i pèrdues de drets laborals o per demanar més i millor democràcia … ens denuncien amb multes i amenaces de presó, per a escarment de les moltes persones que s’estan aixecant contra situacions de veritable angoixa i desesperació.Davant l’escàndol i la digna resposta popular l’estat advoca per la repressió i les multes per accions d’oposició al règim, per exercir la desobediència civil, per bloquejar desnonaments o denunciar la corrupció institucionalitzada. Apostem per la desobediència civil pacífica i ens neguem acceptar que no hi ha alternatives. La socialització d’indústries, les xarxes de consum integral, la banca ètica i l’anomenada economia social, basada en un tractament humà de les relacions econòmiques són exemples vius .Seguim recordant que totes i cadascuna de les agressions als drets fonamentals: laborals, a les persones Parades, a l’Ensenyament, a la Sanitat, als Serveis Socials, a les pensions, a les famílies desnonades, a les persones Dependents, que es van obtenir amb la lluita diària de molts companys i companyes al llarg de la història, vénen de l’aplicació d’una mateixa política i han de tenir una resposta unitària. És per això que hem convocat aquesta nova mobilització, aquesta confluència de persones i de sectors.Hem de fer possible un sistema en què la ciutadania faça respectar els seus interessos, acabant amb la situació de precarietat que viu la majoria social i rebutjar els governs, que suposen un atac als interessos de les classes populars.Però això només serà possible si els ciutadans ens responsabilitzem de la situació que donarem en herència a les generacions futures; només serà possible si la gran majoria social s’uneix i s’organitza per construir poder popular; només serà possible si s’expulsen els governs, que s’encarreguen de dur a terme les polítiques neoliberals, que incompleixen els acords de programa i que estan immersos en corrupció.Volem construir una democràcia participativa, en la qual avançar en els nostres drets socials. Per això exigim:
Derogació de les lleis, decrets i decisions governatives, aprovades en els últims anys, que fan carregar el pes de la crisi als sectors populars: Reforma Laboral, Reforma de les Pensions, Reforma Constitucional, Retallades en educació, sanitat, Prestacions per Atur, Dependència, reforma del Codi Penal, llei de seguretat ciutadana… Així com els nous projectes que pretenen aprofundir les retallades: Justícia, Educació, Pensions, Administració Local…
Pla de Xoc contra l’Atur. Polítiques d’ocupació, amb contractacions directes per part d’ens públics. La transferència de fons públics a la iniciativa privada és habitual des que començà la crisi. Només ha servit per engreixar el deute públic i omplir la butxaca a uns pocs a costa d’incrementar la precarització laboral. En cap cas ha contribuït a disminuir l’atur. Exigim, així mateix, ajudes per a la gestió i desenvolupament d’ocupació sota el control dels mateixos treballadors: cooperatives integrals, suport als treballadors d’empreses en fallida per la seva socialització autogestionària i suport a l’autoocupació de treballadors. Reducció de la jornada laboral sense rebaixa salarial, per fer efectiu un repartiment del treball i de la riquesa… Així com Exempció en taxes i impostos i Gratuïtat en Serveis públics per a aturats sense recursos .
L’assignació d’una Renda Bàsica corresponent a l’establerta per Eurostat com “llindar de la pobresa”. Això equival a 645,33 euros mensuals. Una Renda Bàsica que s’estableix en dues fases. Una primera a la qual es podrien acollir tant les persones que no disposen de cap tipus d’ingressos, com aquelles que tot i disposar d’ingressos, no arriben al mínim establert com Renda Bàsica. A aquestes últimes, correspondria la diferència entre la seua renda mensual i la quantia de Renda Bàsica.
Paralització dels desnonaments i accés efectiu al dret a un habitatge digne i als serveis bàsics d’aigua i llum, despenalització de l’ocupació d’habitatges desocupats, dació en pagament, lloguer social i retroactivitat de totes les hipoteques.
Serveis Públics de qualitat, universals, gratuïts, descentralitzats i autogestionaris, democràtics i amb criteris socials, acabant amb la seva creixent privatització, amb els criteris de rendibilitat econòmica, i amb el mercantilisme: són drets, no negocis.
Aplicació de polítiques efectives d’igualtat entre homes i dones, que permeten repartir tant el treball productiu com l’atenció, amb polítiques de conciliació de la vida personal i laboral.
Supressió i devolució d’ajudes a la banca i enjudiciament dels responsables dels seus fraus i estafes.
Banca pública i nacionalització d’empreses estratègiques, amb mesures ètiques de control democràtic que assegure la seua funció social.
Reforma fiscal perquè paguen més els que més tenen. Persecució del frau fiscal de les grans fortunes i bosses de diners “negres”. Severs càstigs a l’evasió de capitals. Tancament de paradisos fiscals.
Auditoria del deute públic i impagament de la part que haja estat contreta de manera il·legítima. Prioritat de la despesa social front al pagament del deute.

Ja sabem que no n’hi ha prou amb manifestar-se i demanar que se’ns tornen i milloren els drets. Ja sabem que la resposta ha de ser més global per aconseguir, amb les nostres pròpies forces i accions, el reconeixement dels nostres drets. El primer pas, ha de ser adonar-nos que la solució l’hem de trobar col·lectivament i que no serà callant i delegant les nostres responsabilitats com començarem a fer-la realitat.

La ciutadania ha de prendre les regnes. No és hora d’esperar que ens solucionen la nostra vida. És hora d’organitzar-se i iniciar la construcció d’una societat més democràtica i igualitària, amb un model productiu i econòmic sostenible, al servei de les persones, i respectuós amb el medi ambient.

O canviem per a un futur millor o ens dirigeixen a un futur sense sortida .
LA LLUITA ÉS L’ÚNIC CAMÍ!
GOVERN DIMISSIÓ!
PER UNA DEMOCRÀCIA AL SERVEI DE LA CIUTADANIA!