El ferrocarril ha sigut des de la seua implantació en l’Estat Espanyol a mitjan segle XIX, un dinamitzador del creixement demogràfic i industrial. A més de vertebrar el territori, millorant la mobilitat de persones i mercaderies.
Des dels anys vint s’han potenciat infraestructures radials des de Madrid, quedant desateses les infraestructures transversals, que només la riquesa inicial d’algunes zones de costa ha pal·liat en certa mesura.
La comunicació entre Mediterrani i Cantàbric ha sigut sempre deficient, i més en el cas de les vies fèrries.
Des de finals del segle XIX i al llarg del segle XX -malgrat el degoteig de promeses- la connexió de les zones d’Aragó i València, s’ha realitzat passant per les distants capitals de Madrid i Barcelona, allunyant a àmplies zones de l’interior peninsular del creixement i el desenvolupament.
Des de 2001 es ve reivindicant la connexió ferroviària a través d’una línia d’altes prestacions entre el Mediterrani i el Cantàbric
La reivindicació, que es va iniciar a Terol, ha anat guanyant suports en els últims temps, altres províncies, comunitats autònomes i entitats socials i econòmiques, ja defensen decididament la necessitat d’aquesta línia.
La Comunitat Europea s’ha oferit a finançar el 40% del cost de la infraestructura. Els estudis tècnics realitzats per a analitzar les possibilitats de la línia són nombrosos i molt favorables. Encara que han sigut aparcats fins al moment.
Per a servir al seu propòsit, hauria de tractar-se d’una doble via electrificada, adaptada per a ser un ferrocarril d’altes prestacions mixt (viatgers-mercaderies). Per on circulen Trens de Velocitat Alta i Trens Convencionals. Es comunicarien -de forma directa i ràpida- diversos ports marítims i nombroses plataformes logístiques. Com és el cas de Saragossa i Sagunt.
Aquesta idea ha sigut defensada en els últims temps, pels empresaris valencians i aragonesos a través de les seues Associacions i Confederacions, també per les Organitzacions Comercials Portuàries. També per multinacionals, com General Motors, que defensa la necessitat de la línia.
Així mateix, homes i dones de diversos partits polítics, des de diferents comunitats autònomes, han fet manifestacions sobre la potencialitat i el valor estratègic que té aquesta infraestructura.
El protocol de Kyoto i el Consell d’Europa, recomanen la utilització del ferrocarril com a transport alternatiu al transport per carretera, com a mitjà més eficient i amb menys emissions contaminants.
En aquesta dimensió, cal tenir en compte tot el que aporta el ferrocarril i que no es quantifica de forma econòmica; com és l’aspecte ecològic –ja citat-, el baix nivell de siniestrabilitat del mitjà, la influència psicològica en el desenvolupament industrial, la vertebració del territori i el seu paper en la comunicació entre diferents comunitats humanes.
La connexió entre el corredor mediterrani i l’eix cantàbric és un aspecte que ens afecta directament, ja que gran part de les possibilitats del nostre port comercial i de l’economia de la nostra comarca depenen de l’existència d’una infraestructura ferroviària que connectaria Sagunt amb el Cantàbric. Existeix un pol molt important en tota la part del País Basc i també un altre en la zona de Saragossa. Esta infraestructura està en una situació pràcticament tercermundista i açò està provocant que part de les mercaderies que han d’arribar des de Saragossa al nostre port ho facen per Tarragona. Esta qüestió és una reivindicació claríssima del teixit empresarial i de la societat. Per açò, des de l’Ajuntament de Sagunt exigim,
1. Realització de les necessàries inversions per a engegar aquesta infraestructura d’enorme estratègia i potencialitat.
2. Inversions urgents en l’actual línia entre Sagunt i Zaragoza, en un estat lamentable amb limitacions d’espai, càrrega i velocitat (amb trams de velocitat màxima de 20 km/hora).
3. Les inversions necessàries per al manteniment i seguretat d de les actuals infraestructures ferroviàries i la continuïtat periòdica de les mateixes, amb independència de que s’inicie la nova infraestructura.