Opinió
Durant les últimes setmanes s’ha evidenciat que el govern autonòmic obligarà a la construcció d’una macroplanta fotovoltaica que ocuparà 50 hectàrees de l’horta de Gausa i 200 a Montíber. Aquesta imposició no només representa la donació a Iberdrola de gran part de la nostra horta perquè siga destruïda sinó també liquidar la candidatura de Sagunt a l’UNESCO.
La candidatura s’encetà amb el canvi polític del 2015, era un projecte il·lusionant que comptava amb el pretés suport de les institucions autonòmiques, universitàries i locals. El bagatge de la inversió feta es pot resumir en dos estudis: un fet per la Universitat de València i altre realitzat a través de l’empresa STOA. Es pretenia una posada al dia del patrimoni local i l’articulació d’una proposta integradora d’aquest, partint del fet que Sagunt no en té cap monument «excepcional»: el fòrum i el teatre són elements que els romans construïren en la majoria de ciutats de manera estandarditzada i el castell comparteix la fisonomia de la majoria d’alcassabes andalusines.
A aquest fet se sumava la falta d’inversió en investigacions històriques i actuacions arqueològiques. La relació de la nostra ciutat amb la pràctica de la història és molt complicada, de fet, no hi ha cap projecte d’investigació actiu per part de cap institució al nostre municipi. L’activació de la candidatura hauria d’haver sigut una excusa perquè l’Ajuntament destinés pressupost a noves recerques, demanara subvencions, es plantejaren premis a la investigació o s’efectuaren excavacions. Cap d’aquestes coses s’ha dut a terme. Segurament es pretenia ser candidats a patrimoni mundial sense contractar arqueòlegs, historiadors, documentalistes o historiadors de l’art. Aquest fet contrasta amb pobles sense tants recursos com per exemple Casinos, on s’està excavat un oppidum ibèric durant tres mesos a l’any gràcies a subvencions públiques. Es dona treball a arqueòlegs i a peons, es millora l’estat del patrimoni i es produeixen avanços científics. El mateix es pot dir de Riba-roja, que tots els anys destina 15.000 euros a l’excavació de València la Vella que es sumen a despeses en divulgació i conservació del jaciment a banda dels centenars de milers d’euros que s’han invertit en l’expropiació dels terrenys del jaciment.
Davant la falta d’elements «excepcionals» i la manca d’inversió en arqueologia i història, els coordinadors van dur avant una proposta centrada sobre un element que sí que hi era: el paisatge. S’entenia el terme com un espai històric, apropiat per diverses societats al llarg de la història, de manera que cadascuna ha deixat una petjada conservada en forma d’elements patrimonials. Així ho podem observar en el primer dossier de la candidatura, ja publicat, en el qual els principals estudis es realitzaven al voltant de la noció de paisatge cultural que formaven els jaciments arqueològics, el comerç marítim, la Via Augusta o el regadiu històric. En el segon dossier s’avançava en aquesta línia de treball incloent temes com la toponímia. Fou una direcció intel·ligent i que permetia integrar el patrimoni de les diverses èpoques estiguera situat a la ciutat o a les àrees rurals del terme. L’excepcionalitat no prové d’un sol element sinó del paisatge conformat per gran quantitat de fites construïdes i mantingudes durant els últims 2300 anys.
Tot i la bona direcció teòrica del projecte, la falta d’inversió ha anat condemnant-lo. Mostra d’açò ha sigut l’última Universitat de Tardor de Sagunt, irònicament titulada El patrimoni cultural de Sagunt com a bateria de regeneració social i territorial en la qual només es van fer dues ponències realitzades per professionals de la història sobre el patrimoni industrial i obrer, encara que sí van tindre espai per a una ponència sobre la «cultura de l’esmorzar».
El colp final al projecte serà la planta de bateries i les fotovoltaiques. Se segueix governant a colp de macroprojectes, destruint el medi i el patrimoni, a la vegada que s’eliminen les iniciatives polítiques i socials que podrien generar una riquesa que millorara el nostre entorn en compte de depredar-lo. En aquest cas, la desídia i la falta d’inversió ha anat apagant el projecte saguntí a la UNESCO, mentre que el govern autonòmic ha completat la traïció al paisatge que deien defendre.
Alexandre Mateu Picó
Historiador i Arqueòleg. Joves PV Sagunt