Article publicat en El Periódico de Aquí
En el joc de la política és de vital importància saber construir un relat i, com hem vist estos dies de la mà de Sánchez, marcar agenda. I el cas de Sagunt, franquícia de la corporació més longeva del panorama polític espanyol, no podia ser menys.
Tots sabem, cinc anys després, que el relat construït al voltant de la figura del senyor Moreno, a banda del culte a la personalitat a imatge de Sánchez (com en tantes ciutats socialistes), va ser el d’impulsar un gran desbloqueig dels projectes que es trobaven en vies d’executar-se, i de solucionador dels problemes que hem patim els saguntins i saguntines al llarg dels anys. Bé, en realitat no és un relat molt distint del de qualsevol que vol aconseguir l’alcaldia d’un municipi.
Erigir al senyor Moreno com a futur desbloquejador va sorprendre – i molt-, després d’haver estat el seu partit en el govern durant l’anterior legislatura. Així, sense complexos. Un fet que mostra com apuntava maneres este “nou” PSOE. Però és que a més, lluny de desbloquejar, la legislatura 2019 – 23 va estar marcada per la finalització de projectes amb segell Compromís i algun altre que venia de lluny. Cap de collita pròpia. Bé sí… La Ciutat de la Justícia anunciada a bombo i platerets, i que ens ha costat a saguntins i saguntines mig milió d’euros, de la qual no en sabem res de res. D’eixa etapa cal destacar el nul reconeixement del treball fet pels seus socis de govern durant la legislatura anterior, amb Quico Fernández en l’alcaldia.
Per altra banda està la poca ètica d’aprofitar-se, sent coneixedors del funcionament de l’administració pública i els seus ritmes, de la ignorància de la ciutadania en temes burocràtics per a titllar de bloqueig la situació de molts expedients en arribar el PSOE a l’alcaldia. Després de cinc anys de partit socialista, molts expedients continuen bloquejats. Algun mea culpa? No. Tot són excuses: pujada de preus per la guerra d’Ucraïna, la COVID, etc. El que abans eren bloquejos ara, segons el relat de l’equip de govern, són entrebancs conseqüència del context socioeconòmic. Ja.
Després de 5 anys de govern socialista i, tal com hem manifestat públicament tant dins com fora del govern, la situació de Sagunt no és millor, tal vegada pitjor. Exemples de projectes bloquejats i diners perduts per no gestionar bé en tenim i hem anat enumerant-los en nombroses ocasions. I menys mal que l’alcalde té una cosa a la que aferrar-se: la instal·lació de la gigafactoria de VW, que ja estem veient que va a provocar quantiosos problemes i reptes que abordar per tal de minimitzar el seu impacte, i obtindre el major benefici possible per a Sagunt.
Per la nostra banda, una de les maneres que tenim de fer control i fiscalització de l’acció de govern és a través de preguntes en diferents òrgans o en la premsa i xarxes socials, però el ben cert és que a l’Ajuntament de Sagunt fer-ne qualsevol qüestió no val per a res, ja que sistemàticament ni l’alcalde ni els seus regidors responen a res del que se li diu. O si ho fan, és amb veritats a mig fer i inclús mentires. Empren la callada per resposta.
Este fet no solament és denunciat per nosaltres, sinó també per la resta de partits de l’oposició. I m’atreviria a dir que per EU, encara que siga per privat. Miren fins on arriba l’actitud -premeditada- del PSOE que altres partits ja han acudit al Síndic de Greuges. Nosaltres, no tardarem en demanar empar a este òrgan autonòmic.
La callada per resposta es una elecció conscient de no respondre verbalment a una situació o pregunta. Encara que per al govern socialista de Sagunt forme part de la seua estratègia política, per a nosaltres és senzillament un menyspreu absolut a la ciutadania, ja que gran part d’ella està representada pels membres de l’oposició.
Sembla que per a este equip de govern, qualsevol qüestió plantejada es com una ofensa que se’ls fa i, per això, o responen amb qüestions que res tenen a veure o senzillament NO responen. Ni a preguntes fetes als plens, ni a les realitzades en comissions informatives, ni a articles d’opinió on incús se’ls acusa…. No res, ells saben que si no es respon, la noticia mor.
És desdeny a qui no són dels seus? És clar que és un acte deliberat destinat a transmetre un missatge més enllà de les paraules. Ací mane jo i es fa el que em dona la gana. Sense explicacions.
Després encara diran que és un govern que fomenta la participació, quan tenen diversos consells assessors sense convocar o simplement mal constituïts, articulen processos de participació en els quals tenen la paella del mànec, i tenen la intenció de dissoldre altres on els seus membres sí tenen poder de decisió, com és el cas del Consell Agrari de Sagunt.
En Compromís pensem que la democràcia s’enforteix quan compta amb totes les veus de la societat. També les discrepants.
Pepe Gil Alcamí, portaveu del Grup Municipal Compromís per Sagunt