L’eurodiputat de Compromís Jordi Sebastià va parlar a la seua xerrada al Consell Agrari de Sagunt sobre els reptes als quals s’enfronta l’agricultura valenciana a Europa.
La xerrada ha sigut presentada per Ximo Pons, Secretari política municipal Compromís Camp de Morvedre, el qual ha explicat com día a día és perden Llocs de Treball al Camp inclús fanecaes i que Els llauradors son Els principals afectats, entre ells els del Camp de Morvedre, per la nula planificació europea “ha fet passar de cultivar taronja, Kaki i ara advocat sense cap Seny”.
Conselleria Agricultura
Per a Teresa García, diputada a les Corts, és molt important la futura Llei de l’Horta que té com a objectius principals la preservació, conservació activa i recuperació de l’horta com un espai estratègic, emblemàtic i identitari, Llei que el Partit Popular ha dut al Tribunal Constitucional.
Es reconeixen els acreditats valors territorials, ambientals, culturals i històrics, a més, de la producció agrícola de proximitat que genera i, en ser un espai lliure metropolità, també permet limitar els creixements urbanístics amb pautes sostenibles per actuar com un veritable cinturó verd
Només hi ha cinc espais semblants en la Unió Europea, com ho testifica l’Informe Dobris de l’Agència Europea del Medi ambient, i, a més, aquest espai genera una producció agrícola de proximitat que permet disposar a la població de l’Àrea Metropolitana de València de productes hortofruticules d’alta qualitat amb costos reduïts de transport i menors emissions de gasos d’efecte hivernacle, la qual cosa suposa grans avantatges competitius i un extraordinari potencial de desenvolupament.
Per aquesta raó, la Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori es va plantejar la redacció d’una llei que recollís l’esperit de tots els agents socials que reclamaven la protecció de l’horta com una sistema productiu, ambiental i cultural integrat, l’element bàsic del qual són les persones que es dediquen a l’agricultura.
També ha explicat la necessitat d’una Lleó d’estructures agraries já que El sector agroalimentari representa més del 16% del PIB valencià, el 14% de l’ocupació i el 24% de les exportacions de l’economia valenciana. Per açò, l’Avantprojecte de Llei d’Estructures Agràries és una norma necessària, que el seu objectiu és recuperar un sector bàsic i fonamental, no solament per a l’economia, sinó també per al medi ambient o el paisatge.
D’aquesta manera, el nou text incorpora com a principals novetats les següents:
– Es crea la figura d’agent dinamitzador com a persona que impulsarà tècnicament la gestió del territori.
– Es crea un mapa agronómico que constituirà una eina de planificació per a les polítiques agràries de la Generalitat – i, en general, per a tots els agents del sector.
– Es defineix el sòl agrícola infrautilitzat amb l’objectiu de poder inventir la magnitud del problema de les parcel·les abandonades i fer un seguiment de les mateixes.
– Es crea una Xarxa de Terres, o xarxa d’oficines gestores de terres. La Xarxa es planteja en aquesta Llei com una eina destinada a mobilitzar parcel·les a favor d’agricultors professionals i d’iniciatives de gestió comuna.
– Es crea la figura de la Iniciativa de Gestió Comuna (IGC).
– Es plantegen mesures de suport públic a la reestructuració parcelaria amb suport del Consell.
– S’introdueixen incentius fiscals a l’adquisició i a l’arrendament de finques rústiques.
Agricultura Valenciana a Europa
L’exeurodiputar Sebastià va explicar el funcionament de les comissions del Parlament Europeu i el seu paper en la negociació dels acords, i també la problemàtica del món rural valencià, que actualment pateix sobretot dos problemes greus: l’envelliment del sector (només 1 de cada 9 agricultors és menor de 55 anys) i l’abandonament de terres, que afavoreix la presència de plagues i els incendis. En aquest sentit, Jordi Sebastià va destacar la importància de l’agricultura com a gestió del territori. Alhora, va reclamar la necessitat d’un codi de bones pràctiques d’abast europeu, d’obligatori compliment, per evitar la competència deslleial de tercers països, que produeixen amb pèssimes condicions laborals o amb productes fitosanitaris prohibits a Europa: “La reglamentació espanyola és bona, no ho negarem, però es queda curta perquè a Europa no arriba”, va afegir. Respecte al polèmic tractat de comerç amb Sud-Àfrica, tan negatiu per als productors de cítrics, Sebastià va lamentar que no hi haja una pressió més gran a Europa per part del Ministeri d’Agricultura ni del Govern Espanyol per defensar els interessos valencians.
Tanmateix, la xerrada va acabar amb un cert optimisme: “Europa necessita els nostres productes, ben fets i de qualitat. Amb bones polítiques, la situació pot millorar molt. Els valencians vam aconseguir canviar un reglament europeu, el de prevenció de plagues, així que és evident que sí que es poden fer coses i hem de treballar en aquest sentit”, va concloure Jordi Sebastià.