Les festes populars i patronals formen part essencial del nostre patrimoni cultural. No haurien de ser simples espectacles per a consumir ni excuses per a omplir els carrers de soroll sense sentit. A Sagunt i arreu del territori valencià, aquestes celebracions han resistit el pas del temps, transmetent valors, identitat i memòria col·lectiva. Tanmateix, en els darrers anys, moltes d’aquestes festes s’han vist desvirtuades per la massificació i la pèrdua de sentit. És moment de repensar-les, de tornar-les a posar al servei de la gent.

La paraula festa prové del llatí festum, que significa dia de celebració. En la nostra cultura, la festa és molt més que una diversió: és un espai de reconeixement mutu, de transmissió de valors, de construcció col·lectiva. És el moment en què el poble es fa protagonista, en què la quotidianitat s’atura per donar pas a la memòria i a la creativitat. Quan la festa perd aquest sentit profund i es converteix en un producte per a consumir, es desconnecta de les seues arrels i deixa de ser significativa.

Les festes han de ser espais de convivència, de participació real i d’inclusió. No pot ser que innovar signifique només afegir més escenaris, allargar els dies de festa o incrementar la despesa en pirotècnia. La innovació ha d’estar al servei de la sostenibilitat, del respecte pel descans veïnal i de la diversitat. Cal escoltar les veus de qui viu les festes dia a dia: les persones que les organitzen, les famílies, la gent gran, la joventut crítica, els infants. Només així podrem garantir unes celebracions que no deixen els carrers plens de plàstics i que eviten actes d’incivisme.

Les festes poden ser una eina poderosa per a reforçar els vincles socials i transmetre valors com la solidaritat, el respecte i la diversitat. Però per aconseguir-ho, cal que les administracions i la ciutadania treballen conjuntament amb criteris clars de mobilitat, neteja i participació. La cultura no pot ser tractada com una mercaderia; és un dret que cal protegir i fomentar. Si una festa ha de ser d’interés turístic, que ho siga perquè representa de manera honesta una ciutat viva, crítica i compromesa amb el seu patrimoni.

És fonamental que les festes recuperen el seu caràcter pedagògic i transformador. Han de ser espais on es visibilitzen les lluites socials, les cultures minoritzades i les expressions artístiques alternatives. Això implica obrir les programacions a col·lectius que sovint queden fora del relat oficial, i garantir que la festa no excloga, sinó que abrace. Quan les celebracions es construeixen des de baix, amb diàleg i respecte, es converteixen en motor de canvi i en reflex de la pluralitat que ens defineix.

No tot val en nom de la tradició ni del turisme. La saturació sonora, la privatització de l’espai públic o la banalització dels símbols culturals són símptomes d’un model que cal revisar. Apostar per festes habitables és apostar per un futur on la cultura siga compartida, respectuosa i arrelada. És una oportunitat per imaginar celebracions que no sols ens entretinguen, sinó que ens enfortisquen com a ciutat.

No hem de conformar-se amb repetir cada any un guió esgotat. Tenim la força, la creativitat i la riquesa humana per repensar les festes i convertir-les en un referent de convivència i dignitat col·lectiva. El futur de les nostres celebracions dependrà de la nostra capacitat per escoltar-nos, respectar-nos i imaginar conjuntament formes més justes i sostenibles de compartir l’alegria. Fer-ho possible no sols és desitjable, sinó que seria, sens dubte, digne de reconeixement.

Albert Llueca
Secretari local de Compromís Sagunt