Hi ha partits que els seus líders, s’alcen per lo matí, obrin els diaris de l’ABC, El Mundo, La Razón, o entren en les webs dels pseudo mitjans digitals, i d’acord amb el tema que tracten en ells decideixen realitzar la seua acció política. Partits curts de mires, que es menegen a colp de timó dels que posen els diners.
Altres, tenen la capacitat d’absorbir i mostrar com seues les lluites que es duen a terme en el carrer. Això sí, quan el vent és favorable. Mentrestant, es posen de perfil. Són partits calculadora que s’autodenominen d’esquerres i progressistes, però en la pràctica és demostren com a grans sostenidors del sistema.
Per la nostra banda, sempre ens hem posicionat a favor de lluitar contra l’especulació urbanística i afavorir l’accés a un habitatge digne per a tots i totes. A Sagunt, este treball es materialitzà amb la creació de l’Oficina Municipal d’Habitatge (OMHAS), amb Quico Fernández al capdavant, un servei de proximitat pensat per a ajudar i acompanyar a la ciutadania en el procés de tramitació de subvencions per a reparacions en vivendes, ajudes per a llloguer i altres temes relacionats amb l’habitatge.
Segons l’últim baròmetre del CIS, al País Valencià el problema de l’accés a un habitatge digne es troba en la tercera posició de temes que afecten a la ciutadania. Cal destacar ací, que és curiós com la mateixa pregunta del CIS, referent al principal problema, obté una resposta distinta segons a qui afecta. Quan es pregunta sobre Espanya, la gent té clar que el gran problema són els polítics i la política en general. Si es pregunta sobre el que afecta personalment a cadascú dels seus ciutadans, els principals problemes passen a ser els d’índole econòmica, i qualitat del treball. Curiós eh? Tal vegada, si la gent votara sense tindre el cap atabalat per tanta intoxicació mediàtica, pensant en el que realment li afecta, a cosa canviaria, no creuen?
Anant al tema, resulta que una de les principals preocupacions de les persones al País Valencià és l’accés a l’habitatge. Veiem com, últimament, el partit calculadora al govern estatal ha ubicat en lloc preferent este tema per a tractar de manera urgent en la seua agenda política. Però de nou, anant a la pràctica, les mesures anunciades són com aigua en cistella per a la ciutadania. Bons lloguer per a joves que l’únic que aconsegueix és augmentar els preus i beneficis per als grans propietaris, anuncis que no arriben a materialitzar-se i, al nostre poble baix el mateix color que a l’estat, l’execució de ‘pelotazos’ urbanístics que recorden als pitjors temps de la bombolla immobiliària.
Parlant de l’època de la rajola i liberalització del sòl, que va conduir a una crisi econòmica d’una magnitud considerable -que encara estem patint-, em ve al cap l’altre partit que com a principal proposta defensa la construcció de més vivenda, pensant així que al haver més oferta cauran els preus. Res més lluny de la realitat. El Cens de Població i Habitatges elaborat per l’Institut Nacional d’Estadística, l’any 2021, revelava que el País Valencià acumulava quasi mig milió d’habitatges buits (un 15% del total), ocupant així la primera posició en el rànking de tot l’estat. Es demostra que més habitatge no significa reducció de preus. A Compromís ho tenim clar: hem d’augmentar el parc públic de vivendes per tal de posar a disposició de la gent un accés real i assequible a l’habitatge. A més, s’han de desenvolupar polítiques que controlen i limiten els preus dels lloguers, amb l’objectiu d’evitar fer d’un dret fonamental de les persones, com és l’accés a un habitatge digne, un negoci.
Pepe Gil
Portaveu del Grup Municipal de Compromís per Sagunt