Opinió
El Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra la Dona es commemora el 25 de novembre per a denunciar la violència que s’exerceix sobre les dones a tot el món i reclamar polítiques en tots els països per a la seua erradicació.
Potser moltes no sabíem que aquesta convocatòria va ser iniciada pel moviment feminista llatinoamericà en 1981, en commemoració de la data en la qual van ser assassinades, en 1960, les tres opositores al regim del dictador Trujillo, les germanes Mirabal (Pàtria, Minerva i María Teresa), a la República Dominicana quan anaven a veure als seus marits empresonats pel seu activisme polític.
És important conèixer perquè es fan “els dies de” i així, no es queden sols com una data a ressenyar en el calendari. Lamentablement, any rere any, aquest dia, ha estat més vigent per les nombroses víctimes de violència masclista que està sofrint el nostre país i és més assenyalat per l’esforç que moltes dones, homes i col·lectius fan per previndre i lluitar contra ella.
Però, pensem que tots els dies són 25 de novembre. La violència cap a les dones no sols es produeix quan assassinen a una. N’hi ha una violència estructural latent, darrere de moltes accions socials o quotidianes. I en molts països, de forma flagrant.
Segur que haveu parlat amb les dones migrants que fan neteja o cuiden dels nostres majors. Han vingut per trobar una vida millor, econòmicament però també moltes, fugint de les violències masclistes que potser en els seus països, no estan contemplades, ni jurídicament, ni amb ajudes d’administracions locals o estatals. No tenen Institut de la Dona, Conselleria de Polítiques Inclusives, àrea d’Igualtat. Et conten que era normal quedar amb amigues i que alguna apareguera amb l’ull morat, encara que tinguera una bona posició social. I a callar.
Després, estan les enganyades amb contracte de treball que es troben quan apleguen, dins de xarxes d’explotació sexual.
Si heu pogut parlat amb dones refugiades, vos diran que eren activistes polítiques i han tingut que fugir perquè perillava la seua vida. I et contaran les violències sistemàtiques que patien al seu país per reivindicar drets humans, drets per les dones com a Nicaragua, on es persegueixen els grups feministes per demanar justícia, avortament lliure, drets laborals a les maquiles, sanitat, facilitats per posar denúncies o muntar negocis.
També tenim bones notícies, en Colòmbia va a crear-se per primera vegada, el “Ministerio de Igualdad y Equidad” i en Argentina ha sorgit el moviment #NiUnaMenos contra els crims de gènere, que ara s’estén per tota Llatinoamèrica.
No obstant això, el context internacional és molt alarmant. Sols cal seguir les notícies del què passa a Iran o recordar que 9 milions de xiquetes no poden accedir a l’escola en Agfanistan des que aplegaren al poder els talibans.
Açò, també és violència contra les dones i es produeix tots els dies.
Maria Josep Soriano
Regidora de Cooperació Internacional de l’Ajuntament de Sagunt