L’anunci de tancament de Canal 9 no és més que l’últim episodi de l’operació de liquidació del patrimoni valencià que el PP va mamprendre el 1995 amb Eduardo Zaplana i que ha continuat de manera ininterrompuda amb Olivas, Camps i ara l’inefable Alberto Fabra. Amb crisi o sense crisi els valencians hem anat perdent pes en el conjunt de l’Estat, empobrint-nos fins a situar-nos al costat de les comunitats tradicionalment més pobres. Estem en el grup capdavanter quant a desocupació i fracàs escolar, la nostra renda per càpita s’ha desplomat i hem passat del segon lloc en exportació al quart.
En definitiva, la qualitat de vida dels valencians i valencianes ha disminuït de manera proporcional a l’augment de la corrupció dels dirigents populars, que ens han hipotecat per generacions i generacions amb un deute que supera els 30000 milions d’euros i que ens supedita encara més als capritxos de Madrid. Fabra no és més que el portaveu de Rajoy a València, el trist paper que de fet han exercit tots els presidents de la Generalitat, començant pel primer, Lerma, el jefe de Puig.
En la reforma de l’Estatut, amb la complicitat del PSOE, ni tan sols van tindre la dignitat de reparar els greuges de l’original del 82, i no han sigut capaços de millorar el finançament, que any rere any ens va enfonsant en la misèria. L’equació deute més dèficit de finançament és letal per a l’autogovern i en la pràctica estem intervinguts.
I si l’economia ens està reduint a una caricatura del que hem sigut, la pèrdua d’institucions d’alt valor simbòlic poden convertir-nos en un esperpent. La venda del Banc de València i la fusió de Bancaixa en la madrilenya Bankia ens han deixat sense institucions financeres pròpies que recolzen les nostres empreses. I evidentment els principals responsables són els senyors del PP, que el PP va col.locar, entre altres l’expresident Olivas o l’exvicepresident Rato.
Els populars han fet de la corrupció un senyal d’identitat que ha quallat no sols a l’Estat sinó arreu del món: alts càrrecs imputats, començant per la penosa imatge de Camps en la banqueta, 11 diputats acusats pels jutges, alcaldes i regidors en la crònica més negra dels mitjans… Un sainet que ens avergonyix i ens arruïna dia a dia., i que no té límits, com ara la demanda d’indult signada per bona part dels diputats del PP per a l’alcalde de Torrevella, condemnat en ferm per corrupció.
I ara sembla que estan disposats a dilapidar fins i tot eixa arma de votació massiva en què havien convertit Canal 9. Saben que el vaixell se’n va al fons i no volen deixar res que es puga aprofitar. No tenen ni respecte pels seus propis votants i a més saben que ni la pitjor televisió els pot salvar del naufragi. Fins i tot alguns estarien pensant a liquidar la pròpia Generalitat, total si mai no se l’han cregut!
Nosaltres ens quedarem al vaixell i treballarem per recuperar el rumb, amb el compromís de la majoria de valencians. No serà fàcil perquè l’expoli ha sigut enorme, però la direcció la tenim clara: ser valencians, emprenedors, creatius, treballadors, honrats, compromesos amb el nostre territori i fidels al nostre patrimoni i a la nostra història.