Opinió
Fa un parell de setmanes el diputat Joan Baldoví va visitar Sagunt per a visitar la futura ubicació de la factoria de bateries elèctriques de Volkswagen junt al portaveu Quico Fernández i regidors del grup municipal Compromís. En la roda de premsa posterior va insistir en la idea de “treball compartit” que ha de ser l’eix central de tot govern de coalició, la importància de valorar el paper de tots els membres de l’equip de govern. En concret, i fent referència a la futura gran factoria, destacava que els èxits no s’improvisen i que el treball realitzat des de la legislatura anterior a l’ajuntament i la Generalitat, amb governs de coalició que s’han renovat, ha recollit ara els fruits. Negociar, acordar i al remat compartir: que simple pareix i que difícil d’aconseguir. Només heu de recordar els treballs en equip que féiem a l’escola.
Quan falta menys d’un any per a les pròximes eleccions municipals i autonòmiques (estes últimes si Ximo Puig no torna a sorprendre’ns amb una decisió unilateral i partidista), és inevitable que cada partit busque la manera de destacar -vendre- la seua gestió per anar preparant la campanya electoral. Això és normal, tots volem “guanyar” perquè pensem que la nostra idea de ciutat és la millor per a totes les persones. Però hem d’evitar que esta exposició interessada de les parts impedisca la visió de la suma de la gestió conjunta, la importància del treball en equip.
Els grans partits que alguna vegada han governat amb majoria absoluta continuen mantenint alguns tics d’aquella època “feliç”, no paren de lamentar-se de les dificultats de les negociacions i els acords, i no poden evitar sovint de prendre decisions unilaterals (o d’ocultar informació sensible) sense comptar amb els seus socis de govern. Com Pedro Sánchez renunciant inexplicablement a la defensa del dret d’autodeterminació del Sàhara i entregant-lo al corrupte autòcrata marroquí. O com Ximo Puig convocant eleccions pel seu compte com si tinguera majoria absoluta, o intentant monopolitzar tots els èxits del Botànic sense donar joc als socis (o pitjor encara, boicotejant des de dins acords ja presos com el de la taxa turística, que està funcionant pertot arreu sense problemes; repetirem ara i ací el mateix debat que es va produir ja fa anys a les Balears, on l’aplicació de la taxa no ha tingut cap repercussió en l’arribada de turistes, igual que nosaltres no la tenim en compte si volem viatjar per Europa).
En el cas de Sagunt, del pacte de la Gerència, l’any que vindrà serà dur. Sobretot perquè la manifestament millorable gestió econòmica farà difícil l’elaboració d’un pressupost amb inversions importants. A pesar de l’èxit de l’atracció d’indústries, cal controlar rigorosament la situació econòmica per a evitar per tercer any consecutiu un resultat comptable negatiu i posar-se ja a negociar uns pressupostos adequats a la situació i millorar l’efectivitat dels recursos municipals.
En aquesta missió és fonamental el treball en equip. Crec que durant la passada legislatura es va fer un treball important per a impulsar este treball de col·laboració, valorant la gestió de totes les regidories foren del partit que foren, i sense restar protagonisme als responsables de les àrees de gestió en actes públics. La coordinació de l’equip de govern ha d’estar a l’alçada per a evitar els malentesos i les polèmiques internes, cal evitar els protagonismes exhibicionistes desmesurats i destacar el valor de l’equip, divers però cohesionat, per aconseguir una ciutat on viure dignament i que en els pròxims anys té un gran repte per aconseguir un creixement industrial respectuós amb el medi ambient i la tradició agrícola històrica (sense arbres no hi ha vida, sense un paisatge agradable no hi ha qualitat de vida). En definitiva, compartir des de la diversitat per a continuar avançant.
Lluís Alcaide i Balaguer
Portaveu de Compromís per Sagunt