El passat 7 de juny el diputat de Compromís Josep Mª Panyella, a instàncies del nostre grup municipal, va preguntar a les Corts Valencianes per la situació del festival de teatre Sagunt a Escena, ja que fins eixa data no en teníem cap noticia, i de fet encara no s’ha publicat cap información, ni se´ns ha contestat. Tampoc a nivel municipal hem rebut cap informació concreta.
I si hem fet la pregunta és precisament perquè en les dates en què estem la programació ja hauria de ser pública, i perquè evidentment els espectacles haurien d’estar contractats. No és cap.secret que el festival sempre està en l’aire i que s’ha especulat amb la seua desaparició; de fet es va intentar modificar el nom per desvincular-lo de la nostra ciutat.
Per altra banda demanem que la programació siga digna de la nostra ciutat i del prestigi que Sagunt a Escena va tindre en el passat. Hem observat amb preocupació com en les últimes edicions la qualitat ha disminuït al mateix temps que el pressupost ha baixat a quantitats ridícules, més encara si el comparem amb altres festivals de teatre com Almagro, Mèrida o Barcelona. Només la representació del Motín d’Aranjuez té mé pressupost que tot Sagunt a Escena.
Des de Compromís esperem una resposta ràpida i afirmativa sobre la continuïtat del festival, així com un increment del pressupost i de la qualitat de les obres. No podem oblidar la dimensió económica que el festival té per a la ciutat, i no sols pel l’ocupació directa i indirecta, sinó també pel valor afegit que té per a Sagunt.
Quico Fernández: “És incomprensible que a 24 de juny no tinguem notícies de Sagunt a Escena. No sabem si és que no volen continuar amb el festival o és que están improvisant, pero el que és segur que si volgueren portar un espectacle de primera ja l’haurien d’haver contractat. Cada any tenim el mateix panorama i cada any el pressupost es va retallant; fa vergonya que el festival de teatre més emblemàtic del País Valencià depenga dels conflictes interns del PP. I és que al PP tot el que siga cultura li provoca com una espècie d’al.lèrgia. I ara que diuen que el valencià ve de l’íber ha descobert que el ridícul no té límits.”