Comence hui el dia veient una entrevista que li han realitzat a l’alcalde de Sagunt sobre l’arribada de la gigafactoria. En ella el senyor Moreno confirma el que ja sabíem: gran part de la negociació s’ha fet a obscures, en secret, sense donar explicacions a la ciutadania ni els seus representants polítics al consistori. En altres paraules, les negociacions amb Volkswagen, que segurament incloguen més d’una concessió, renuncia o modificació legal, s’han fet fora de la llum publica. Una manca de transparència escandalosa.
No és res nou al nostre municipi. Fa algun temps el Síndic de Greuges instà l’equip de govern a compartir amb l’oposició la informació que aquesta els ha reclamat en diverses juntes de portaveus i que, com posa de manifest l’ens de defensa dels drets dels ciutadans, el govern municipal ha ocultat de forma deliberada, impedint així el correcte funcionament del paper de la oposició municipal: la fiscalització de l’acció de govern. En aquest sentit no podem oblidar que mot sovint els ciutadans i ciutadanes no som informats de l’apertura dels terminis d’esmenes pels canals oficials, com ha ocorregut recentment amb el procediment de reforma i adequació de l’Alqueria de l’Aigua Fresca. De nou, una escandalosa manca de transparència.
Aquesta circumstancia resulta especialment preocupant per a un govern d’esquerres i que, suposadament, recolza la democràcia. Segons la lectura realitzada per la filòsofa alemanya, exiliada als Estats Units després de la Segona Guerra Mundial: Hannah Arendt, la democràcia, per funcionar com cal, necessita de la conversa publica dels assumptes polítics. És a dir, que segons Arendt, si no podem parlar entre nosaltres a la plaça publica dels assumptes comuns, no hi ha democràcia. Evidentment, per a que eixa conversa tinga lloc es requereix de que les institucions publiques siguen transparents i no restringeisquen l’accés a la informació per part de la ciutadania o els seus representants. D’aquest mode, ocultar informació a la oposició o no traslladar a la ciutadania l’apertura d’un procediment d’esmenes, constitueix un atemptat contra la democràcia. El més perillós és que això suposa un enorme perill per a la supervivència del govern del poble, per al poble i des del poble.
Per explicar açò mateix agafem el cas de la famosa taxa de fem. Ningú de nosaltres, pobres mortals, entenem per què aquesta ha tingut que pujar fins a una xifra escandalosa. No sols això, ningú de nosaltres ha pogut participar de l’establiment del procediment per establir el càlcul. Se’ns ha dit que aquesta nova taxa serveix per lluitar contra l’esclafament global i el canvi climàtic, una meta que totes i tots podem compartir però: compartim totes i tots que aquest és el millor procediment per aconseguir-ho? Segons Arendt, en la encertada lectura que d’ella fa Miriam Matínez Bascuñán, en política la veritat científica, el canvi climàtic, és inqüestionable però això no implica que no puguem conversar sobre ella de forma democràtica. És a dir, que una volta acceptem el problema, si veritablement ens prenem de forma seriosa la democràcia, ens cal posar en comú, a la plaça publica, les nostres diferents impressions i solucions a d’ell i per a fer això ens cal informació.
Totes i tots podem estar d’acord en l’arribada de la gigafactoria de bateries a la nostra ciutat però, per què hem d’acceptar de forma acrítica qualsevol condició per a la seua arribada? La obscuritat amb que es fan els procediments ens exclou de la presa de decisions polítiques que impacten de forma directa sobre les nostres vides. En aquest context, la democràcia queda força devaluada. Devaluada perquè al poble, a la ciutadania, se la priva de les ferramentes necessàries per exercir el seu poder.
Amb tot, si el nostre ajuntament continua pel mateix camí: ocultant informació, decidint d’esquenes a totes nosaltres coses que directament ens afecten, quan de temps podrem suportar la mentirà d’anomenar al nostre ajuntament democràtic? La falta de transparència, que comporta la incapacitat d’intervenir políticament, deixant totes les decisions en mans de suposats experts, no és democràcia, és despotisme il·lustrat. I, segons la teoria política, eixe és el principal component de l’auge de l’extrema dreta i del sentiment antidemocràtic. La manca de transparència acabarà així destruint la nostra democràcia, també al nostre ajuntament.
Josep Francesc Gómez Rincón
Doctor en ètica i democràcia