Article publicat en EPDA 352 – Hi ha moments en què una ciutat ha de dir prou. Sagunt porta massa temps cedint, adaptant-se i sacrificant territori perquè altres prenguen decisions que no sempre ens beneficien. Ara, amb la macroplanta fotovoltaica vinculada a la gigafactoria, tornem a estar davant d’un d’aquells punts d’inflexió que marcaran el futur del nostre territori. En este context, la postura de Compromís per Sagunt és tan clara com necessària: no podem permetre la destrucció de Montíber quan existeix una alternativa lògica, sostenible i justa al Port de Sagunt.
Però perquè esta alternativa siga real, l’Autoritat Portuària de València ha de mullar-se d’una vegada. No valen els silencis calculats, ni les evasives, ni aquella ambigüitat còmoda que utilitzen les institucions que no volen assumir responsabilitats. Sagunt no pot continuar sent la mamella que tothom aprofita mentre les decisions estratègiques es prenen pensant en altres territoris i en altres interessos.
L’APV gestiona un espai que és clau per al futur de la ciutat i de tota la comarca. Un espai que ha crescut gràcies a la nostra terra, a la nostra gent i a les nostres renúncies. Però quan toca que el port retorne alguna cosa significativa, útil i transformadora, sempre apareixen els dubtes, els informes interminables i les excuses tècniques. És imprescindible dir-ho sense embuts: l’APV no pot continuar jugant a la tàctica del silenci. Si vol formar part del futur energètic i industrial de Sagunt, ha de demostrar-ho amb fets i no amb dilacions. I demostrar-ho significa dir sí a una instal·lació fotovoltaica que no arrasa Montíber i que aprofita un espai ja degradat i plenament compatible amb la producció d’energia.
A esta falta de compromís s’hi suma un altre problema que la ciutat arrossega: el servilisme polític del PSOE i d’Esquerra Unida davant l’APV i davant València. Un servilisme que no és nou, però que ara es fa especialment evident. Quan cal defensar Sagunt, quan cal exigir retorns, quan cal plantar cara a una institució que massa sovint ens tracta com a perifèria útil, PSOE i EU prefereixen abaixar el cap. Prefereixen no incomodar, no trencar l’harmonia interna, no alçar la veu. I així, mentre ells callen, Sagunt perd oportunitats, territori i capacitat de decisió.
Este servilisme ja va passar factura amb el conveni del port que Dario Moreno va signar amb tanta confiança. Un conveni que encara arrossega incompliments, com la no finalització del pantalà, i que ha deixat clar que quan Sagunt confia cegament, Sagunt perd. La ciutat no pot continuar pagant les conseqüències d’esta submissió política.
En canvi, la posició de Compromís és coherent amb allò que sempre ha defensat: transició energètica sí, però no a costa del territori. Protegir Montíber no és un caprici, és sentit comú. És defensar el paisatge agrícola, la identitat del Camp de Morvedre i un model de ciutat que no renuncia a la seua essència. I alhora és exigir que el port, que tant ha crescut gràcies a Sagunt, assumisca responsabilitats i aporte solucions reals.
Sagunt necessita que l’APV responga. Que parle clar. Que deixe de jugar a la indefinició. Que entenga que esta vegada no es tracta només d’una infraestructura, sinó d’un model de ciutat i d’un respecte institucional que ja fa massa anys que esperem. I també necessita que PSOE i EU deixen de fer de corretja de transmissió i passen a defensar Sagunt amb la mateixa força que defensen els seus equilibris interns.
La pregunta és senzilla: estarà l’APV, i els partits que li fan d’escut, a l’altura del que Sagunt mereix? La resposta, esta vegada, no pot ser un silenci. Sagunt ja ha donat massa. Ara toca que el port done alguna cosa a canvi. I que siga útil, justa i alineada amb el futur que volem construir col·lectivament.
Albert Llueca
Secretari local de Compromís Sagunt