Per fi puc dir amb certa alegria que he emprès el procés per començar a viure sol. Concretament a una casa al Port de Sagunt que, tal i com estan les coses al nostre municipi per a molta gent de la meua edat és tot un luxe. Treballe a Castelló de la Plana i la meua companya de vida a la nostra ciutat. Tots dos sabem que no anem a fer-nos milionaris amb els nostres respectius treballs, que viure sols amb els sous que tenim implicarà fer alguns sacrificis i canviar alguns patrons de vida. Un d’ells serà haver de renunciar, de moment, al vehicle particular i, en conseqüència apostar per mitjans de transport molt més assequibles per a una parella jove que inicia una vida conjunta.
El transport públic és la meua millor alternativa en esta nova etapa vital que estic començant a planejar. No obstant ací em trobe amb un nou problema -com si no en tinguera ja prou amb els preus del lloguer, la dificultat de trobar una ocupació o les elevades quanties d’algunes taxes municipals com el basurazo. El sistema de transport públic de la nostra ciutat és completament inadequat. Cada volta que tinc que anar a treballar he d’agafar el tren i, per arribar a l’estació, el bus urbà de la línia 102. La meua frustració és constant. Són molts els dies que el bus arriba tard, tot i alçar-me ben d’hora i estar a la parada més de 20 minuts abans que arribe el meu transport segons el que posa al web de l’empresa i als horaris de les parades. No hi ha forma de saber amb exactitud el temps que li queda al bus per arribar fins una parada concreta.
Quan torne a casa, el cicle es torna a repetir. Des de l’estació de rodalia de Sagunt fins a casa. L’Altre dia vaig haver d’esperar més d’un hora per a que arribara el bus de la nomenada línia. Allà estava jo i algú més, preguntant-nos on hi era el nostre transport públic. Curiosament allò va passar el mateix dijous on en el ple municipal el senyor alcalde de la nostra ciutat va dir que el transport públic urbà a Sagunt no patia cap mena de deficiència. No és la primera volta que sent aquesta afirmació per part d’un membre de l’equip municipal, però sentir-ho quan ho pateixes a diari, tant que pràcticament veus perillar els teus somnis de viure sol, no és gens agradable. A mi, se m’emporten els dimonis. Supose, no obstant, que els membres de l’equip de govern no tenen els meus mateixos problemes, ells cobren molt per damunt del salari mínim i tenen de sobra per comprar-se els més moderns models de vehicles elèctrics, als pobres ja sabem el que ens toca, patir les no deficiències d’un servei lamentable.
Dels preus dels bitllets millor ni parlar. 1,40 per viatge per als que no tenim cap mena de descompte, per sobre la targeta Suma no em serveix per a compatibilitzar el tren amb el bus perquè són zones diferents: el bus és de la província de València i el tren va a Castelló de la Plana, amb la qual cosa he de tenir dues targetes diferents, la Suma per al bus i un abonament de renfe per al tren. Desconec quina és la petjada ecològica de dues targetes de plàstic, però segur que més de la que tocaria. Recorde quan vaig estar de viatge a Bèlgica on amb un sol bitllet podies emprar qualsevol mena de transport públic de qualsevol ciutat d’aquell país, però és que en Bèlgica crec que viuen al segle XXI, ací encara hi ha partits que es refereixen al tram com un bus amb cables. Això s’ha arribat a dir en un ple municipal per part dels suposats màxims representants del Port de Sagunt.
És molt preocupant l’estat al que està arribant el transport públic de la ciutat, o al que l’està portant la desídia i la incompetència, i no sols cal mirar el servei que ens uneix a València, que això també té tela per tallar. El nostre propi servei d’autobusos, en diumenges i festius té una freqüència lamentable, el mateix que els dissabtes, just els caps de setmana és quan menys busos entre Sagunt i Port de Sagunt hi ha. Amb aquest panorama quan vulga anar a dinar els diumenges a casa dels pares, que viuen a Sagunt, hauré de triar si deixar-me el sou en taxis i passar-li la factura a eixe que diu que ací tot és meravellós o exercir el meu ofici de filòsof mirant la marquesina de la parada d’autobús, preguntant-me si la vida és això que passa mentre esperes que arribe el transport públic.
José Gómez, membre de l’executiva de Compromís Sagunt