Article publicat en el número 322 d’EPDA
En els darrers mesos hem vist com els llauradors de tota Europa han eixit als carrers amb pancartes per tal de posar de manifest una realitat que al nostre país, i molt especialment a la nostra ciutat, ja fa molt que sabem que ocorre: el camp, l’agricultura, s’està morint. Tractors alemanys, holandesos i valencians van prendre no fa molt la ciutat de Brussel·les per posar de manifest, en el mateix lloc on es prenen les decisions més importants que afecten al sector, que el camp europeu esta a la vora del precipici.
La manca de relleu generacional, els estralls que el canvi climàtic en causa a la terra, el baix rendiment econòmic, els abusos de les grans empreses i un llarg etcètera al que cal sumar les polítiques miops que aviven la competència deslleial de països tercers, estan deixant a tot el sector primari en unes paupèrrimes condicions. Unes condicions que bé coneixem a casa nostra, i de primera mà, perquè no podem oblidar que Sagunt, a banda d’una ciutat industrial ha estat i està, també, una ciutat agrícola, on el paper del sector primari hi és fonamental.
A les manifestacions per la supervivència del sector agrari, amb la que una gran part de la nostra societat ha empatitzat, els professionals de la terra no en demanaven res extraordinari. Les demandes es centraven en que els deixaren treballar i viure del seu treball. No és massa difícil, crec jo, escoltar-los amb atenció i tractar de buscar unes polítiques adients per tal de satisfer unes demandes que en són completament legitimes. Tothom té dret a poder viure dignament del seu treball, no és una exigència desmesurada.
La política agrària europea, per desgràcia, és una cosa que des dels ajuntaments dels pobles i ciutats ens ve, moltes voltes, massa gran, però pense que en aquesta qüestió hi han coses que des dels ajuntaments si que en podem fer, per més simbòliques que siguen, com quan des de Compromís per Sagunt vam reconèixer, durant la legislatura en que ostentarem l’alcaldia de Sagunt, el treball de les dones que en treballen als magatzems de cítrics. Al remat, el que els nostres llauradors demanen és reconeixement, que la resta de la societat valorem el seu treball. Este reconeixement bé podria consistir en col·locar en una rodona d’accés al nostre municipi un monument que ens recorde a totes i tots que sense el treball del camp, sense la suor i el bon fer del sector agrícola, la ciutat no menja.
Pepe Gil Alcamí
Portaveu del Grup Municipal Compromís per Sagunt