Aquesta frase que simbolitza la complaença d’estar i ser al moment i al lloc, és una bonica metàfora del que desitgen moltes persones nouvingudes al nostre poble.
Però anem més enllà, no sols volen estar, sinó pertànyer.
I aquesta era la nostra intenció a l’organitzar les classes de castellà i valencià per a migrants, tot i sabent la importància que té el poder comunicar-se per conviure millor.
En castellà està clar però en valencià?
I ací, esdevé la meua pròpia alegria perquè persones de fora que ja parlen castellà, vulguen aprendre valencià. Em fa sentir molt orgullosa i reflexiva quan tantes altres, nascudes ací, ni el parlen, ni volen saber-ne res de la seua pròpia llengua. Per no dir, les que la menyspreen des de les mateixes institucions.
I així, a proposta de l’ONG Escoles Solidàries, em vaig transformar en mestra-voluntària i hem pogut trobar-nos persones llatines, franceses i magrebins, en valencià.
La tasca era una aventura, començant per elaborar materials que donaren peu a poder treballar l’expressió oral, sobretot, però gràcies a la bona voluntat i l’interès de l’alumnat han estat unes classes fluides i gratificants per a tots. Elles em deien que sí m’entenien i jo els feia por i broma sobre l’examen final que no existeix.
L’anecdotari del curs ha estat ben farcit. Hem fet dramatitzacions d’anar al mercat o al metge, ser turistes, familiars o tindre oficis varis. Hem compartit informacions sobre els nostres països, fet visites a Ciutat Vella, les falles i el mercat. Tastat dolços àrabs, coquetes de Sant Blai, orxata i fartons.
També m’ha permet conèixer i col·laborar amb dues noves i compromeses associacions: la Social Latina Unidos en Sagunto i Amaan, asociación de mujeres árabes de Morvedre. De segur, continuarem donant-los suport en properes activitats per aconseguir que on estan, en Sagunt, es troben.
He d’agrair a Escoles Solidàries la seua implicació en este projecte que ja encetaren la passada legislatura, essent jo regidora de Cooperació. Sobretot a Mario Viché, el seu coordinador en Sagunt i a Carmela Tamarit, mestra jubilada present en les dues convocatòries. A l’actual regidoria de Cooperació per continuar en una bona proposta. I per descomptat, al col·legi Ausiàs March de Sagunt, escola d’acollida i única que s’ha oferit a acollir-nos. Ara que hem acabat el curs, certificats i acomiadament a banda, podem dir que hem estat, se’n trobat i ha sigut una gran satisfacció personal ser mestra-voluntària i poder transmetre l’estima pel meu poble, la meua llengua i l’esperit d’una veritable escola d’acollida. Xino-xano i amb trellat.
Maria Josep Soriano, membre de l’executiva de Compromís Sagunt