Opinió
Ara que s’endinsem en el període electoral hem de saber que ve el temps de les promeses i de la venda d’il·lusions. En campanya i precampanya és quan molts polítics aprofiten per treure pit de la seua gestió o per presentar a la ciutadania projectes fantàstics per a la ciutat: projectes a realitzar i projectes realitzats que en són això: fantasies, imaginacions. Fum en definitiva i que sols podran vore la llum, si la veuen, a molt llarg termini.
De vendre fum en saben molts alguns dels nostres representants municipals, i de penjar-se medalles que no els pertoquen també en podrien donar un màster. Ara que la Universitat de València va a establir un campus a la nostra ciutat pense que els podrien contractar com a docents per vendre idees plantejades per altres i que inclús van ser rebutjades inicialment pel màxim dignatari municipal. Els polítics, també en campanya, hem de ser realistes i fer sols aquelles promeses que hi podem complir, perquè del contrari estaríem mentint a la ciutadania. També cal anar amb cura per tal de no atribuir-se mèrits que no són propis, doncs del contrari un es converteix en un deshonest i per a un polític la honradesa és fonamental. Els polítics vivim de les paraules i si no som honestos la nostra paraula perd el seu valor i amb ella la nostra vàlua com a representants del poble.
De mentiders i de “deshonestos” hi ha molts i cap millor exemple que el que ha passat amb la Universitat de València i la seua arribada a Sagunt per adonar-se. Fou Vicent García “El Pelat” el principal valedor d’aquesta iniciativa. Fou Vicent García, tal i com ell mateix digué al ple, el que un dia, després de no haver tingut el suport adequat, va contactar amb Quico Fernández i amb mi (Compromís per Sagunt) per parlar sobre la importància que per a Sagunt en tenia que una universitat s’establirà a la nostra ciutat. Fou Quico Fernández el primer en interessar-se per aquest tema i el primer en iniciar, a nivell polític, tots els procediments necessaris per aconseguir que una institució com la Universitat de València vinguera a la nostra ciutat. Han estat altres els que ara, sense cap vergonya ni reconeixement del treball anterior de Quico Fernández, de Compromís per Sagunt o de Vicent García, volen penjar-se la medalla i presumir de desbloquejar-ho. Resulta curiós l’ús que alguns fan de la paraula desbloquejar.
Com deia venen temps de campanya electoral i de fer promeses. Nosaltres, a Compromís per Sagunt, tenim clar que del que cal parlar és del nostre treball: prometem treballar per aconseguir tenir la ciutat que volem, però sobretot prometem no vendre fum: el fum se l’emporta l’aire; el treball es queda al lloc.
PEPE GIL
Regidor de Compromís en l’Ajuntament de Sagunt i candidat a l’Alcaldia