Opinió
S’haveu parat a pensar que bonica és la paraula acollida? I més important, el què significa? Segons el diccionari acollir és: admetre, rebre algú al si d’un grup, d’una família, d’una organització, etc.
Crec que tots poden recordar la primera vegada que hem entrat per pertànyer a un lloc, una associació, un curs, un grup, una empresa… i com ha estat la nostra primera impressió, el que sentirem, si teníem por perquè érem nous, diferents, forasters i és que sí, tots volem ser ben acollits, que ens reben amb bona actitud i si potser, amb un somriure. Recordem eixa sensació de nerviosisme per un moment i, amb ella en ment, posem-nos en la pell de la gent nouvinguda al nostre poble, d’eixa gent que ha vingut per poder tenir una vida millor, trobar treball o donar futur als seus fills i filles. Les nostres accions cap a eixa nova gent, a l’hora de rebre-la, definiran el nostre tarannà com a societat i ens etiquetaran com un col·lectiu solidari i acollidor o un d’excloent i rebutjador.
Les mestres, a sovint, hem sigut el primer lligam emocional amb els pares i sobretot, les mares dels xiquets nouvinguts. No sols a nivell pedagògic, també informant, acompanyant, ensenyant o aconsellant. Com es deuen sentir estos nouvinguts quan veuen que una persona recentment coneguda,com el mestre o la mestra del cole, els escolta i els intenta ajudar? Ai! recorde eixos besos de les mares magrebins a l’acomiadar-se de curs: un, dos, tres… Encara que la més bonica frase me la va dir un pare, d’eixos que no besaven a les dones, quan li vaig preguntar estranyada: «Em dones la mà i un bes?» – «Sí, és que tu ja ets de la família» em va contestar.
Tot aquest preàmbul és per situar ben bé el projecte que des de les regidories de Cooperació Internacional i d’Educació, junt l’ONGD “Escoles solidàries”, hem encetat en dues escoles del municipi: “les Escoles d’Acollida”. L’objectiu d’aquest programa és apropar a les famílies migrants a l’escola i al poble mitjançant l’aprenentatge de les llengües: valencià-castellà i altres activitats útils d’inclusió en horari escolar i dins del mateix centre. Eixe grup de pares i mares, sobretot, rebran classe de castellà, valencià i conceptes bàsics per conèixer millor el nostre poble i la nostra cultura. Tots sabem de la importància que té poder comunicar-se bé per sentir-se inclòs en un lloc. També oferirem altres sessions per saber desenvolupar-se en el centres mèdics o en els diferents serveis municipals. Tot això està molt bé, però, crec que més important que els continguts és l’actitud d’acollida dels mestres i la comunitat educativa del centre i el municipi. Tot açò, s’aconsegueix amb la implicació de l’escola i amb el treball desinteressat de mestres jubilats que donaran les classes. Açò si que és tot un exemple de com fer una acollida als nouvinguts.
Recorde quan fa 10 anys encetaren aquest projecte (ens durà dos cursos) en l’antic CEIP Villar Palasí. Sols puc tindre bons records de com es relacionaven les mares sud-americanes, magrebins, pakistaneses i romaneses i de com Brian i la seua mare Elsa, d’Equador, s’acomiadaven en la porta del centre, cadascú cap a la seua classe fins l’hora d’eixida. L’escola d’acollida ens permet, també, obrir-se a nova gent, llocs, cultures i mantenir la reciprocitat d’ensenyar-aprendre tan necessària en la vida i és que hi ha altres serveis de formació per migrants, molt valuosos, com els que donen la Creu Roja, ADRA l’EPA, l’EOI o el projecte THALIS per alumnat de secundària, però crec que res hi ha com el caliu humà que dóna una escola.
N’estic segura que amb aquest magnífic exemple de Ciutat Educadora contribuirem a arraconar el racisme i el rebuig al diferent i que este programa s’ampliarà a més centres, el proper curs, doncs les escoles sempre han estat centres d’acollida, esta en la seua natura.
Ara, ja sabeu perquè ens agrada tant la paraula acollida.
Pd: Gràcies al CEIP Baladre, al CEIP Tarrazona, a Luz, Tere, Carmela, Antonio i Julia.
Maria Josep Soriano i Escrig
Regidora de Cooperació de l’Ajuntament de Sagunt